Viatjar és com tornar a ser infant

Viatjar és com tornar al món de la infància. Tornes a frisar, et brillen els ulls. Revius el que se sent amb la curiositat, amb descobrir, amb la sorpresa. El asombro!

Viatja és com quan ets petita i vius el present i no importa a quina hora has de sopar o anar a dormir. És aturar-te i contemplar, hipnotitzar-te, somriure amb sinceritat.

Viatjar és mirar com miren els infants: amb ganes innates per aprendre, trencant judicis, fent amistats en qüestió de segons.

Viatjar em connecta amb la meva part més primària, natural, em permet tornar-me a sentir lliure. Volar.

Viatjar em retroba amb la nena petita que vaig ser i que trobo a faltar. La nena que vivia entre el món real dels adults i l’imaginari on tot és possible.

Viatjar és la millor herència que puc deixar a les meves filles. Una herència més poderosa que tot el que és material. Viatjar ens uneix i ens manté vives. I aquí estem, pujant per aquesta pasarel•la sense saber que trobarem a l’altre banda. Com la vida mateixa.

Anuncis

La tecnologia en edats tempranes

Captura de pantalla 2018-04-09 a les 10.20.12

Aquest post és d’aquells que escrius en calent després d’haver xerrat fins a les celles sobre educació, innovació, noves tecnologies, creativitat i altres aspectes que només es parlen si hi ha dos mestres sota el mateix sostre. Per altra banda, quan hi ha vocació no es pot evitar.

Som molts els professionals que compartim quins són els avantatges i les preocupacions que ens ofereixen les noves tecnologies. Les diferents opinions dels experts, fan que aquesta preocupació augmenti i ens sentim una mica perduts a l’hora d’abordar aquest tema a les aules. Penso que en aquest sentit la neurociència ens pot donar algunes pautes si volem treure conclusions. Crec que ciència i educació haurien d’anar agafades de la mà sempre. Amb aquesta afirmació no vull donar per suposat que la neurociència ens donarà la solució a tots els problemes que ens trobem a l’aula. Com diu Anna Carballo en aquesta entrevista: “la neurociència no té la recepta per a tots els problemes de l’educació”. Us recomano molt que la llegiu (gràcies per compartir-la, Miriam).

Suposo que per aquesta raó m’agrada tant el mètode Montessori. Maria Montessori com a doctora va saber donar una resposta educativa sempre des de la mirada i el mètode científic. Ella ja va establir uns períodes sensibles pel que fa al desenvolupament dels infants. A l’hora d’establir-los no només es basava en els seus estudis i observacions, partia de les etapes de desenvolupament que va establir Piaget.

Piaget era un psicòleg, filòsof i biòleg suís que va fer grans aportacions pel que fa a la psicologia evolutiva, per exemple, va establir unes etapes de desenvolupament i en cada etapa va establir quins aprenentatges realitzava l’infant i els seus progressos maduratius. Per exemple, Piaget ja ens explicava que entre els 0 i 2 anys és l’etapa del desenvolupament motor, del moviment lliure, dels grans aprenentatges pel que fa a motricitat (aprenen a aixecar el cap, a voltejar-se als costats, a arrossegar-se, gatejar, caminar, pujar i baixar escales, etc.) Gràcies al moviment, es desplacen, coneixen, aprenen, es manté la curiositat cap a l’entorn. També és l’etapa on aprenen mitjançant els objectes i els sentits, per això, els nadons troben tan fascinant la panera dels tresors. Nombrosos professionals ens confirmen la importància de respectar el que cada infant necessita segons el seu moment evolutiu (i aquí faig èmfasi en la idea que no cal mirar les diferents etapes de Piaget com etapes rígides, cada infant és un món i per tant cal seguir-lo i observar que necessita).

Hi ha una discussió força actual molt centrada a trobar l’equilibri entre tecnologia i experiències reals. I jo em pregunto si en edats tempranes la discussió s’hauria de centrar en aquest punt o en si realment un infant de dos anys necessita o se li ha d’oferir tecnologia. Cal trobar l’equilibri o simplement cal trobar alternatives més adients a la tecnologia i aquesta, oferir-la més endavant?

Mentre l’infant està jugant amb l’aparell electrònic segurament s’està perdent experiències vitals i importants pel seu desenvolupament i posteriors aprenentatges.

Amb això no vull dir que si li ofereixes elements tecnològics al teu infant ho estàs fent malament?” No, cada família és un món i cadascú coneix les seves dinàmiques i les necessitats de cadascú però vist que encara no sabem quines conseqüències tindrà aquest entorn tecnològic als nostres fills i filles penso que hi hem de reflexionar i tenir el màxim d’informació possible per actuar en conseqüència.

És molt difícil que els nostres infants no sàpiguen el que és un mòbil o una tauleta però no és el mateix (a parer meu) passar-se un matí jugant amb les pantalles que posar una estona la televisió un vespre després d’haver estat tot el dia jugant a l’aire lliure (easy exemple). En aquest sentit, penso que a l’escola és igual d’important tenir un hort o un petit jardí (un espai on poder tocar la terra amb les mans, on poder cuidar, cultivar…) que pissarres digitals.

Estic d’acord que la tecnologia és important però també m’agradaria com a professional poder contribuir al fet que l’alumnat no es deixi pel camí tots aquells aspectes i aprenentatges que realment són importants per un mateix. Fa poc vaig descobrir un llibre del mateix Ken Robinson que em va agradar molt “Finding your element”. Moltes persones arriben a l’edat adolescent sense trobar-se en el seu element (el que els fa feliç, els motiva, els omple de veritat). La tecnologia és important però ajudar als nostres infants i joves a què trobin el seu element ho és molt més.

A les que sou tutores d’un grup d’alumnes els hi vull elaborar una pregunta. Saps que l’apassiona a cadascun dels infants de la teva classe? Aquesta hauria de ser la nostra tasca més important: descobrir-ho. I la segona? Acompanyar i guiar-los perquè ells en siguin conscients i connectin amb aquest desig.

Captura de pantalla 2018-04-09 a les 10.15.06

Però només cal passar per qualsevol aula de secundària per veure que alguna cosa no hem fet bé perquè hi hagi tants joves desmotivats i amb aquest sentiment de sentir-se perduts. El que si veureu és que dominen les noves tecnologies perfectament. Què ens hem perdut pel camí?

No és gens fàcil revertir aquesta situació, primer cal desaprendre totes aquelles maneres de fer que no s’adeqüen a les necessitats actuals. Després cal reinventar-se i saber com posar-ho en pràctica.

Un altre aspecte important és ser coherents i anar introduint els canvis a poc a poc. Ja sé que per les famílies pot ser molt al·lucinant que la seva escola d’un any a l’altre posi pissarres digitals a totes les aules. Molts centres s’han trobat amb dotacions de pissarres digitals sense saber realment com utilitzar-les. Això em fa pensar que s’introdueixen les eines molt abans que hagi sorgit la necessitat d’aquest material a les aules i les formacions necessàries per fer-ne un bon ús.

La tecnologia és important però estic d’acord  que ens cal molta reflexió i coherència pel que fa a “l’aprendre amb tecnologia”. I n’haurem d’aprendre totes plegades perquè no és només una qüestió que involucra l’àmbit educatiu, sinó a una societat sencera.

MITJA DOTZENA D’OUS

Hola de nou,

Ja queda poc perquè acabin les vacances de Setmana Santa (ohh my god!) i tanta mona i tants ous m’ha fet pensar en un seguit de contes on apareixen ous de tota mena. Us comparteixo mitja dotzena perquè pogueu fer-hi un cop d’ull. Potser si esteu pensant en comprar algun per Sant Jordi us pot ajudar. Els ous, no passen mai de moda i menys a la primavera!

L’ordre en què apareixen aquestes recomenacions no indica res. Tots aquests contes ens encanten i són especials a la seva manera.

LA GALLINA XICA

GALLINA XICA

Aquest conte pertany a la col·lecció de contes Nous i Esbojarrats de l’editorial Baula. El text està escrit amb molt sentit de l’humor i les imatges són molt atrevides i divertides. La pobra gallina Xica és tan petita que no hi ha manera que pongui un ou. Ja sabeu, tot el galliner se’n riu d’ella fins que un dia aquesta situació canvia. És una història divertida i sorprenent que farà que els infants vulguin escoltar-la una vegada i una altra. La portada ja ho diu tot!

L’OU DEL MUSSOLET

OU DEL MUSSOLET

Coneixeu la Debi Gliori? Té contes preciosos i és l’autora d’aquest conte que us presento. Nosaltres tenim una altra d’aquesta autora que es diu “T’estimaré sempre, petitó”. M’agrada l’autora perquè és capaç d’empatitzar amb els infants des de la tendresa absoluta, inclús quan aborda les emocions menys agradables i fosques. En el primer llibre que vam llegir, parlava de l’amor incondicional d’una mare cap al seu petitó, inclús quan aquest està enfadat o sent ràbia i l’expressa. A la història de “l’Ou del mussolet” es posa en la situació de quan arriba un germanet. Amb unes il·lustracions precioses i unes reflexions sinceres i tendres fan que sigui un llibre ideal per a qualsevol infant o família que estigui vivint l’arribada d’un nou infant a casa.

L’OU DE L’ERIÇÓ

OU DE L'ERIÇÓ

Aquest conte va ser el primer que vam tenir a casa sobre temàtica d’ous. Té un text breu i unes il·lustracions molt senzilles i boniques. M’agrada l’estil que té perquè són il·lustracions que es veuen amb claredat, poc sobrecarregades però ressalta allò que és rellevant per completar la història. L’argument és senzill i tendre i té un final realment sorprenent. L’eriço ho té clar. Vol fer com la mare ànega. Tenir un ou, covar-lo i després estimar la seva cria. Fins que un dia aquest somni es fa realitat. És impossible no estimar-se aquest eriçó al final de la història. Un personatge que fa una demostració impecable sobre el que implica desitjar, estimar, cuidar, esperar, tenir paciència i no deixar de creure en el que volem.

LA VACA QUE VA PONDRE UN OU

LA VACA PONDRE OU

Aquest llibre no fa gaire que el tenim a casa però ens té ben enganxats. Ens ha encaixat molt perquè és una història tan original que tant li agrada a la Nora (4 anys) com a la Lia (19 mesos). A més, les il·lustracions són genials, molt expressives i divertides. La vaca Margarida té una crisi existencial però les gallines que no deixaran que se senti així molt més temps. Mira que són trempades les gallines!, amb aquesta idea que han tingut canviaran la vida de la Margarida i de tot el galliner sencer. Una història que ens convida a reflexionar sobre la maternitat i l’amor (amor que va més enllà del que sortirà de l’ou).

COCO I PIU

COCO I PIU

Si l’anterior conte ens convidava a reflexionar sobre la maternitat biològica, aquest ens convida a reflexionar sobre els lligams familiars o què vol dir ser o sentir-se germans. A la sorra hi ha dos ous. D’un en surt un ocell però de l’altre un cocodril… molts pensareu que no poden ser germans dos animals tan diferents però les coses no són tan senzilles. Hi ha lligams que no són fàcils de trencar.

Aquí teniu una proposta didàctica per si voleu treure-li més suc a l’aula.

OU DEL SOL

L'OU DEL SOL

I per últim, us recomano aquest conte que pertany a l’editorial ING, especialista a fer contes de Pedagogia Waldorf. Seguint la línia d’aquesta pedagogia, entrem en una història de màgia i fades. Resulta que una fada es troba amb un ou del sol. Una història que ens connecta amb la natura i amb unes il·lustracions realistes i tendres. Gràcies a la màgia del bosc i dels animals que hi viuen la fada podrà esbrinar la naturalesa d’aquest ou.

Fins aquí la meva proposta de contes.

Espero que hagueu acabat fins als ous!! Juas Juas

Una abraçada enorme i fins aviat!

ELS DILLUNS ANEM A PISCINA

yoga

Aquest curs hem decidit anar els dilluns a piscina. Ho vam decidir a l’agost abans de començar el curs.

No sóc gens fan dels extraescolars però per a nosaltres saber nedar i defensar-se a l’aigua és important i imprescindible!

La Nora va molt contenta però a mi em resulta esgotador. Primer perquè m’obliga a nedar els dilluns (que no un altre dia). Encara no he agafat el ritme de la setmana que ja m’obliga a: 1. sortir pintant de la feina, 2. recollir la Nora pitant de l’escola, 3. anar amb el cotxe pintant cap la piscina, 4. aparcar pitant el cotxe el més a prop de la piscina possible i 5. canviar-nos la roba i posar-nos el banyador, gorro, xancletes pitant.

Un cop arribem a la piscina la Nora marxa tant feliç amb la monitora i jo i el pare chimbaron aprofitem per nedar i jugar amb la Lia a la piscina petita. Normalment fem torns, un aprofita per nedar i l’altre juga amb la Lia i després fem canvi.

Només sortir del vestuari la Lia ja està tota emocionada per entrar dins de l’aigua. Ens fiquem i aquí comença l’experiència menys relaxant i amb més patrons repetitius que he viscut mai. Un exemple de sessió seria aquesta: entrem a l’aigua, al cap d’un minut sortim perquè vol teta. Tornem a entrar, vol sortir i anar amb el pare (exactament anar corrent fins la piscina fonda). La persegueixo per les instal·lacions. Tornem a entrar a l’aigua, juguem 2 minuts. Vol teta un altre cop. Tornem a sortir. Entrem, juguem dos minuts més. Vol tornar a escapar-se. La torno a perseguir, vol jugar amb les xancletes de la gent. Tornem a entrar, juguem una estona. (en aquest punt la gent que em veu ja pensa que sóc la mare boja de la piscina). Vol tornar a sortir perquè ha vist un trosset de suro petit al terra. Surt, juga amb el trosset de suro. Se’l vol ficar a la boca. No la deixo. Plora. Em costa moltíssim que es calmi i vulgui tornar a entrar a l’aigua. I per fi, (aleluiaaaaaa!) veig la llum. Arriba el pare chimbaron i em toca a mi anar a nedar a la piscina gran. Visca!!!

I ara ve quan faig el que no s’ha de fer. Fico un peu a l’aigua de la piscina gran. Està congelada. M’ho penso un minut, o dos. Em costa llençar-me de cop. No tinc collons a ficar-me. Clar amb la calorassa que he passat jugant amb la Lia, noto massa la diferència de temperatura.

Al final aconsegueixo capbussar-me. Passo un fred que pela però penso que a base de nedar i moure’m em passarà el fred però quan porto 8 piscines veig que ja ha arribat l’hora de recollir la Nora i anar al vestuari.I quin és el resultat? 8 piscines. Sóc optimista i penso que millor 8 que res.
Entrem al vestuari. I encara fa més fred que dins de l’aigua. Atenció! més fred si vas mullada perquè si vas vestida riute’n tu de les saunes!

Cua a les dutxes si no vas pitant un altre cop. Aconsegueixo dutxar la Nora i aconsegueixo dutxar-me. Ens vestim, ens pentinem, ens assequem el cabell. No és fàcil, la Nora coneix a tot el vestuari sencer i l’he d’anar rescatant constantment.

Estic totalment feta caldo i és dilluns!! I sabeu què? hi ha famílies que van dilluns i dimecres. La meva màxima admiració!! Jo no ho podria suportar.

Però un moment. No tot és horrible.

Ara ve la part romàntica i bonica.

Hi ha una cosa que m’encanta dels dies que anem a la piscina.

Veure la Nora com neda.

És de les més petites i encara necessita anar amb suport per no enfonsar-se perquè no neda amb autonomia però hi va molt contenta.

Sol mostrar-se dispersa. La monitora l’ha d’anar avisant tota l’estona perquè es queda enrera, tant feliç. Quan va nedant pel carril es queda la última i va rient i cantant cançons. Quan la monitora es gira aprofita per agafar-se de la paret. Vaja, que a vegades s’escaqueja. Neda una estona, després te pipi, neda una altra estona. Li encanta passar llista i diu que fa una creu o una ratlla depenent si l’infant ha vingut o no aquell dia. Però el que més li agrada és cantar a l’aigua i parlar sola. I la monitora sempre li ha de repetir el que explica i l’ha fer baixar dels núvols.

Sóc conscient que, tot i que és petita, segurament no serà la millor alumna de natació. A vegades em plantejo si val la pena tot l’esforç i cansament que suposa aquest dia. Potser podríem anar per lliure de tant en tant, ensenyar-la nosaltres i anar a la piscina quan realment ens vingués de gust.

Llavors és quan la Noemí (la seva monitora) em dona l’informe del semestre i llegeixo:
“Tenir la Nora es una alegria. Simpàtica i riallera. Va progressant bé, està contenta i no té por. Que és molt important. Nora, segueix així!”

I tota bleda, m’he posat a plorar enmig del vestuari. I amb aquest final queda confirmat que semblo la boja de la piscina!

DESCOBRINT JOCS DE TAULA I ALTRES ACTIVITATS QUE ENS HA REGALAT EL CALENDARI DE NADAL

thumb_IMG_5960_1024_Fotor

Hola, avui dia 12 us vull parlar una mica de la meva fixació pels jocs de taula. Últimament estic descobrint alguns jocs que són genials per jugar i aprendre (perquè per aprendre cal jugar i perquè jugant sempre s’aprén). I el que més m’agrada, són una bona manera de passar un temps en família.

Fa poc vaig poder anar a una trobada organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics del Baix Empordà i els professionals de la botiga Jugar x Jugar (botiga que us recomano moltíssim, tenen més de 600 jocs de taula i l’atenció al públic és estupenda!) on ens ensenyaven diferents propostes de jocs de taula i les possibilitats pedagògiques que tenen.

Us comparteixo el vídeo que vam veure i debatre a la trobada. Tracta sobre d’un projecte que es diu “Proyecto Escuela” i “Proyecto Ciudad” de l’associació AFIM21 d’Almeria i on podreu veure tots els beneficis (explicats pels mateixos infants) que tenen tant en l’àmbit educatiu com familiar els jocs de taula.

Nosaltres ja tenim alguns jocs a casa, anem fent la nostra selecció segons el moment, els interessos que van sorgint, el moment de l’any… em pensava que seria més difícil trobar jocs adients per edats tan petites (la chimbarona gran no té 4 anys encara) però la veritat és que n’hi ha uns quants per triar. De moment, hi ha una marca que ens té enamorades (i sabem que no som les úniques) és la marca Haba.

És una marca alemana que fa jocs de diverses edats. El seu joc més famós és “El frutal” però també tenen una versió per més petits que es diu “Mi primer frutal”. És un best-seller dels jocs de taula, amb més de dos milions de jocs venuts arreu del món i realment s’ho val. A nosaltres ens encanta jugar. Normalment el material de manipulació d’aquests jocs és molt bonic i sap captar l’atenció dels infants. A més, solen ser uns experts en dissenyar quines dinàmiques es creen jugant al joc. Creieu-me que tinc una llista de jocs d’Haba que m’encantaria tenir a casa!

Un altre joc que té el cor robat de la Nora i d’aquesta mateixa marca és “El bosque Tin Tán” que és el joc que hem descobert avui dia 12 del nostre Calendari. Es tracta d’un joc molt bonic, que té diferents versions perquè s’hi pugui jugar des dels 2 anys però ens podem anar inventant dinàmiques per tal d’allargar-li més vida. Aquest joc també ve amb una història curta, tipus conte i amb instruments de música.  Si ens fiquem en la història i donem peu a la imaginació ens endinsarem en un bosc on cada animalet sap tocar un instrument. Amb uns ratolins que s’amagaran i que haurem de trobar… Ens encanta jugar i el temps ens passa volant!

Després d’introduir-vos aquests dos jocs també us vull parlar del primer que vaig decidir comprar. Es tracta del joc de “Els tres porquets” o “The three little piggies” de la marca SmartGames. Reconec que va ser decisió meva comprar aquest joc. En la meva obsessió a descobrir jocs de lògica i matemàtiques per aprendre jugant. Sempre he tingut dificultats per les matemàtiques i penso que hi ha jocs on es poden posar en pràctica moltes habilitats que ens ajudaran en els futurs aprenentatges. Aquest joc és de lògica i de situació espaial. Però sobretot em va agradar perquè pots utilitzar el conte dels tres porquets com a fil conductor de les diferents missions que ens proposen. A més el material manipulatiu és molt bonic i atractiu. Té diferents nivells i dona molt de joc.

Un altre joc súper entretingut és el “Little balancing”, un joc d’equilibris on unes granotes han de jugar a no caure de les pilones que van fent els jugadors. Aquest joc és de la marca Djeco, una marca que també cuida moltíssim la bellesa i la qualitat dels materials manipulatius que ofereix als seus jocs. Confesso que per edats (2-5 anys) hi ha uns altres dos jocs que em van robar el cor, el “Little cooperation”, un joc cooperatiu con cal ajudar a uns animals a arribar al seu iglú abans no caigui el pont de gel i el “Littel circuit”. Un joc on els animals van avançant caselles segons el que surti al dau i amb unes normes molt bàsiques perquè els més petits puguin jugar sense problema.

I per acabar no podem oblidar els jocs de taula en format cartes. Sincerament, m’encanten les cartes perquè et permeten dur-les a tot arreu! Això si, s’ha de vigilar de no arrugar-les massa, que no es mullin, que no es perdi cap…

Tinc algunes propostes apuntades a la meva “wish list” i ja estic desitjant poder-hi jugar amb les chimbarones. El primer joc que vaig descobrir va ser Dobble Kids. Ja havia jugat al Dobble però no sabia que havien tret una versió pels infants. És un joc de velocitat, discriminació i reflexos. Molt divertit! Hi ha 55 cartes amb símbols dibuixats però només es repeteix un símbol en cadascuna de les cartes. Es poden fer fins a 5 versions, variant i adaptant les normes com vulgueu.

Un altre joc de cartes, també de velocitat i reflexos (però ja veureu que té el toc estètic d’Haba), és el Fang Mich, Un dels infants ha de fer de gat i ha d’atrapar als ratolins abans que s’escapin de la catifa segons el color que surti als daus.

Si us agraden els contes populars (a nosaltres si) no us podeu perdre aquest joc de cartes de la Caputxeta Vermella. Sembla un joc senzill (i ho és) però és molt entretingut i permet dinàmiques que de segur enganxaran als vostres infants. Es tracta de “Mechanlou” i si cliqueu al nom mateix, trobareu molt ben explicat com es juga a la web de Jugar x jugar. A mi un dels aspectes que més m’han agradat d’aquest conte és que fomenta aspectes bàsics de la pre-lectura i pre-escriptura (estructura coherent d’una història, vocabulari, l’ordre de la mateixa d’esquerra a dreta…) Vaja, que aquest segur que acabarà al nostre calaix de jocs tant per casa com per dur a la meva escola.

mistigri

Seguint amb la marca DJECO,  també us volia compartir el joc de “Mistigri“. Al principi us pot semblar el típic joc de buscar les parelles. En certa manera així és tot i que les parelles que s’han de buscar són molt més divertides i originals. A part, els jugadors hauran d’intentar desfer-se de la carta Mistigri per poder guanyar!

Per acabar, us explicaré el joc de cartes que ens ha triomfat aquest passat estiu. És un joc que proposa una dinàmica diferent dels jocs de cartes que us explicava abans. Es tracta del “Piou piou“. Aquest estiu ens vam fer un fart de jugar amb els nostres nebots i ens ho vam passar tan bé que érem els adults qui proposàvem de jugar tots els capvespres. Es creen unes dinàmiques divertidíssimes. El joc tracta de salvar els pollets de les urpes de la guineu i per això cadascú té el seu galliner, amb les seves gallines i els seus galls. Un joc molt divertit i dinàmic!

Bé, si us trobeu a la mateixa situació friki que jo, i voleu començar a introduir els jocs de taula amb els més petits de casa vostra, espero que amb aquest post hagueu trobat un punt per començar… i recordeu que jugant sempre s’aprén!

Per acabar aquest post m’agradaria compartir-vos unes imatges d’altres activitats que hem realitzat aquests dies de Calendari de Nadal.

El dia 13 vam estar experimentant lliurement amb la taula de llum i diferents materials. Vam introduir els rellotges d’oli i vam estar observant quin era més ràpid i quin era el més lent.

Al dia següent (dia 14) la sorpresa del dia es va fer esperar fins la nit. L’activitat era llegir un conte a la foscor. Quan va ser l’hora d’anar a dormir ens vam trobar un dels llibres de la col·lecció  “Contes per llegir a les fosques” de l’editorial Barcanova. Concretament el conte que es titula “És Nadal”.

Al principi la Nora i la Lia estaven ben parades. Un llibre amb les pàgines en blanc? però llavors amb la lot buscàvem i buscàvem a veure on estaven les lletres i els dibuixos fins que a l’apagar el llum vam descobrir que el llibre brillava. ” És màgic!”

El dia 15 tocava fer alguna cosa fora de casa. Així que vam anar a la Sala d’Exposicions del poble perquè cada desembre l’alumnat de l’escola fa una proposta molt creativa de pessebres. Aquests que teniu a continuació són els que més ens van agradar.

La primera posició per a mi seria aquesta composició, no està gens carregada i es veu molt bé la simbologia de tots els elements. A més, han utilitzat elements del mar. M’encanta!

thumb_IMG_5991_1024

En segona posició he triat els fils i llanes. Ho he trobat súper ben trobat!! tot ple de fils que representen els personatges principals, la terra, el riu… Quina passada!

I quan rumiava la tercera posició pensava en quin haurà sigut el que més deu haver agradat a la Nora i la Lia. I clar! no hi havia dubtes quin havia de ser! Ens van encantar les gallines que van fer amb galetes, les teniu a la fotografia de la dreta.

El dia 16 vam treure les disfresses i ens vam disfressar per sortir a passejar una mica. Perquè esperar a que arribi Carnestoltes?  A casa tenim un cistell amb disfresses i complements tot l’any: perruques, ulleres, faldilles, vestits, davantals i teles variades per poder crear qualsevol cosa! Les disfresses més noves les guardo a part perquè puguin sobreviure un temps i el dia que les agafem els hi fa moltíssima il·lusió.

thumb_IMG_6007_1024

Al dia següent, dia 17  ens vam trobar una sorpresa! Una sorpresa que està molt de moda i barreja llum i lletres. Una caixa de llum per escriure missatges. Vam estar jugant a crear noms i vam aprendre a posar el nom de la nostra amiga Isabel, que aquell vespre venia a casa nostra a jugar. Li va fer molta il·lusió trobar-se la taula parada amb el seu nom al mig!

 

thumb_IMG_6039_1024

El dia 18 la Lia i jo vam descobrir un xiulet dins del Calendari i vam anar a l’Arbreda, on sempre hi ha molts ocells i vam cridar-los amb el nostre súper xiulet. Amb la Nora ja vam fer una activitat semblant amb els ocells. Fins i tot vam anar amb una minillibreta amb fotografies reals d’ocells. Us enrecordeu?

thumb_IMG_6036_1024

El temps va passant i sense ser conscients, ja estem al dia 19. Avui m’he arriscat perquè al calendari ens hem trobat un interrogant. Li he preguntata  la Nora què li agradaria fer quan tornessim de l’escola. Ha dit que volia pintar una lluna rosa. He marxat cap a la feina donant voltes sobre què podria proposar la Nora a la tarda i al final he tingut aquesta idea: He agafat esprais de colors i un objecte rodó (el tap d’un pot) i el resultat ha estat aquest.

Primer de tot hem posat esprai blau marí per tot el paper d’aquarel·la, el tap ens ha servit perquè fer la lluna i que ens quedés blanca. Després hem tret el tap i hem pintat la lluna amb esprai rosa, vigilant molt i apretant molt fluixet perquè no surti gaire quantitat. Després no podíem parar de fer llunes!

El dia 20 ens hem posat a treballar amb les mans de valent. La proposta és fer decoració per l’arbre amb argila blanca i diferents elements que he trobat per casa. La Nora, s’ha emocionat molt amb el corró i s’ha dedicat una estona a aplanar l’argila i anava dient que quedava molt suau quan l’aplanava.

thumb_IMG_5581_1024_Fotor

Al final hem fet una pila! Aquest són alguns dels resultats (la idea dels pètals ha sigut de l’àvia):

Estava esperant molt il·lusionada que arribés el dia 21 al nostre calendari. Avui és la festa a la llar d’infants Ses Falugues. Hem fet una festa nadalenca i ens hem animat a disfressar-nos. La Nora ha volgut anar d’Olaf (sueltaloooo, sueltaloooo) i ha sigut genial perquè ja teníem la disfressa del Carnestoltes del curs passat. També hem hagut de pensar una disfressa per la Lia. Després de donar voltes i amb la previsió de fred que teníem per aquests dies…hem decidit que va de l’Sven! Ha anat tan calentona!

Ho hem passat molt bé! I una servidora també s’ha disfressat es clar. Cal donar exemple!

thumb_21-12-17-234-2104_1024_Fotor

Encara amb ressaca de la festa del dia anterior (ressaca de cansament, tres rentadores pendents de fer, les disfresses per recollir…) el calendari ens avisa que no perdona i que avui toca fer alguna cosa tranquil·la per casa. Descobrim un joc d’encaixos nou! Com ens agrada estrenar coses! Les novetats sempre són un alicient per la motivació dels infants.

Es tracta del següent joc de Plan Toys. L’objectiu és encaixar les peces per tal de poder formar aquest arbre. Primer la Nora ha començat a fer-ho per assaig error fins que m’ha preguntat si podia ajudar-la. Li he explicat que podria ser-li útil primer endreçar les peces a sobre de la taula de la més gran a la més petita i així ja sabria l’ordre de les peces.

Quins nervis! això ja s’acaba! És dia 23 i toca desendreçar tot el menjador i posar-nos a jugar de veritat! En aquest calendari ens falta una mica de joc simbòlic així que ens hem proposat organitzar un restaurant a dins de casa. El nom és temptador: “Xocolata en got de vidre” i hem tingut una pila de comensals.

Hem arribat a l’últim dia del Calendari. Avui dia 24 i estem tristes perquè ja no vindrem cada matí a veure quina activitat ens depara el calendari però alhora estem contentes perquè el Nadal ja és aquí! Tot i que a casa no totes compartim el mateix esperit nadalenc! Juas Juas!

thumb_IMG_6130_1024_Fotor

Bones festes!!

 

 

 

 

 

Dia 11. El meu nom

24845215_508221762891969_8193040104445444096_n_Fotor

Hola!

Avui dia 11 el nostre Calendari ens convida a conèixer les lletres del nostre nom.

És una activitat senzilla però interessant perquè la Nora mostra molt interès per les lletres i sobretot, les del seu nom. Així que he pensat que si troquelem amb la Big Shot les lletres del seu nom amb goma-eva de purpurina, li encantarà.

Vull deixar clar que li proposo jugar amb les lletres perquè ella té molt interès i està súper motivada i receptiva amb tot el que està relacionat amb el llenguatge, les històries, els sons, les lletres i l’escriptura del seu nom, etc. Quan penso i proposo activitats bàsicament és la Nora qui em guia i em va dient les pistes de les coses que admira i li enamoren del món. No li proposo en cap cas, perquè pensi que amb 3 anys li toca aprendre a escriure el seu nom o a conèixer ja perquè sí, les lletres de l’abecedari.

24845215_508221762891969_8193040104445444096_n_Fotor1

Com podeu veure a la fotografia, he fet una quadrícula amb 4 requadres a cada fila.

La primera fila l’he fet jo i li he anat mostrant les lletres del seu nom (que ja les coneix) però li he anat presentant cada lletra com si fossin personatges. És important que quan presentem les lletres no diguem el seu nom sino el so que fa la lletra. És a dir, la “N” no és la “ena” sinó la “nnnn”.  Un altre aspecte a tenir en compte és que a part d’ensenyar la lletra hem de donar èmfasi a la seva forma. Per exemple, podem explicar que la lletra S “sssss” és una serp que li agrada molt passejar pel bosc, menjar fruites i té una llengua molt llarga. Quan li expliquem que és una serp podem resseguir amb el dit la seva forma perquè pugui descobrir i relacionar la forma de la lletra amb l’animal. Aquesta relació de la forma de la grafia amb una imatge visual coneguda per ell l’ajudarà a recordar-la. És millor que la relacioneu amb objectes o coses quotidianes o que li agradin. Si una serp és un concepte llunyà per l’infant, podem relacionar-ho amb un cuc o un cordill per exemple.

És important que les aneu presentant per ordre. És a dir, d’esquerra a dreta, ja que és la direccionalitat que seguim per llegir.

A continuació, us escric un exemple de com li vaig presentar les lletres de NORA, perquè em pugueu entendre millor:

Hi havia una vegada unes lletres que volien escoltar com sonava la sorpresa.

Va arribar la N “nnnn” i es va posar la primera. Aquesta lletra era molt divertida, ja que no parava quieta, pujava, baixava i tornava a pujar. Sempre a munt i avall (mentre expliquem això podem seguir el recorregut de la forma de la lletra amb el dit). Quan ja portava una estona pujant, baixant i pujant va veure passar la O. Aquesta, es va posar al seu costat.

La segona lletra era la “oooo”. Li agradava molt donar voltes i voltes com una pilota o com una bombolla i sempre que rebia una sorpresa o un regal deia: “oooooh”. Per això havia arribat tan de pressa, rodolant com una roda perquè estava molt nerviosa per saber com sonaria la sorpresa. Al cap de cop, va veure que es posava al seu costat la seva amiga R.

La tercera lletra era la “rrrrr”. Era una lletra molt dolça perquè les altres lletres sempre li deien que s’assemblava a un xupa-xup. Mira veus? Puja com un pal i aquí té el caramel (assenyalant el pal de la R i la corba que té) Però després té un altre pal en diagonal. És un xupa-xup de dos pals. (Puc veure als ulls de la Nora que aquesta R li ha molat!). Al cap de poc arriba l’última lletra, la que ens fa obrir més la boca. La A.

I la última lletra és la “aaaaaa”. Aquesta és la lletra de la muntanya nevada. Mira puja i baixa com una muntanya i ara fem aquesta ratlleta horitzontal per dibuixar-li la neu.

I ara que totes les lletres estan al seu lloc, vols saber com sona la sorpresa? NORA!

Després d’aquesta presentació, li he entregat la quadrícula buida, només havíem omplert la primera fila i ella ha anat enganxant la resta de lletres en ordre.

Si creus que el teu infant pot gaudir més amb l’experimentació lliure de les lletres també està genial. Penso que si fas una presentació-història amb les lletres del seu nom i després vol enganxar-les de manera lliure, o només vol tocar-les i jugar amb elles és molt bona idea.

Recorda que l’infant ens guia! 

Dia 10. LA NOSTRA TENDA TIPI DIY

thumb_IMG_6340_1024_Fotor

Hola de nou,

Avui us escric aquest post per explicar-vos com vam fer la tenda tipi que va aparèixer a casa el dia 10 del nostre Calendari de Nadal. Algunes persones m’han preguntat com l’hem fet i vaig prometre un post per poder-ho explicar bé.

Primer de tot, m’agradaria compartir-vos perquè trobo interessant una tipi com element de joc. Sota el meu parer, aquest tipus d’estructura o qualsevol semblant, simbolitzen un refugi pels infants. Un espai on tenen intimitat i poden jugar sense l’atenta mirada dels adults. A dins tindran sensació de confort i això incentivarà el joc simbòlic, tranquil i respectuós. Ofereix un bon lloc on fer volar la imaginació amb llibertat i poder desenvolupar-se com a persones, augmentar la seguretat en un mateix i l’autoestima.  Tants mesos dins la panxa de la mare deixen petjada. Qualsevol sensació que es pugui assemblar l’aniran a buscar instintivament. Per aquesta raó, tant primària i bàsica, senten passió pels espai on embolcallar-se i sentir-se protegits.

Potser us ajudaria a entendre el que us vull transmetre si feu memòria i recordeu quan éreu infants. Recordeu què sentieu quan us ficàveu sota els llençols, o en una tenda de campanya, en algun amagatall del bosc o en alguna cabana? Recordeu aquella sensació de benestar i seguretat? és difícil explicar-ho amb paraules!

Tot i que a casa juguem moltíssim amb teles, em venia molt de gust poder oferir un refugi fix, on les petites poguessin entrar amb facilitat sempre que volguessin. També tenia clar que aquest espai el volia fer jo, no només perquè és molt més econòmic. El volia fer jo pel valor que tenen les coses fetes per una mateixa. El volia fer jo perquè no és el mateix comprar-ho que algú hagi acariciat amb amor allò que tens. Estem contentes d’haver creat aquest espai nosaltres mateixes, a més hi hem participat uns quants de la família: la iaia cosint la tela i els coixins, el pare chimbaron fent el muntatge final i inventant una manera de poder-la recollir i plegar amb facilitat, les petites tenint una paciència infinita mentre compràvem tot el material, l’àvia ens ha regalat la catifa, etc.
Per cert, aprofito per deixar per escrit un agraïment etern.

Després dels agraïments (em sento com en un programa de ràdio) ara toca fer-vos cinc cèntims de com l’hem construit. Més o menys m’imaginava com fer-la però volia que quedés resistent i que no es desmuntés amb facilitat. Vaig estar investigant per la xarxa i em va semblar que el tutorial que proposa “La chica de la casa de caramelo” estava súper ben explicat.Així que ens hem basat en la seva proposta però l’hem tunejat a la nostra manera. Hem seguit els seus passos però nosaltres l’hem fet més gran (ja que ens hi posem, ens hi posem de veritat). Perquè us feu una idea de les mides, els pals de fusta fan 1,80 m i la distància entre un i l’altre (prenent la mida des del terra) és de 75 cm. Ens ha quedat prou alta, dins la tenda fins al punt més alt hi ha 1,40 m així que de moment les chimbarones petites hi caben de peu sense problema.

Crec que entre aquestes mides i el tutorial que us he compartit podeu fer-ne una sense problema!
Aquest espai pot tenir moltes finalitats, pot ser un lloc de descans i joc. També pot ser un racó de lectura. Ja tenim uns expositors comprats, quan els instal·li prometo foto, i així poder posar-hi els contes que més ens agradin. També és molt interessant com a cova de llum, sobretot per les activitats de llum ultraviolada, que necessiten espais més petits i tancats perquè la llum doni el seu efecte. De moment nosaltres ens hem ficat amb la taula de llum i va ser una tarda genial, a fora plovia i ens vam quedar a casa aprofitant el mal temps.

thumb_IMG_6342_1024_Fotor

Bé, espero que si teníeu al cap fer un tipi, aquest post us pugui ajudar i que pugueu compartir totes les coses que s’hi poden fer a dins!

Jau!

 

Dies 6,7,8 i 9 del Calendari de Nadal 2017

A vegades és complicat realitzar les activitats del Calendari quan marxes fora. Aquest pont de desembre sempre m’ho posa difícil perquè som fora i he de pensar activitats fora de casa. Per sort, aquests dies anirem a les festes de Sant Andreu de Palomar i ens esperaran uns dies plens de sorpreses.

Per començar el dia 6 ens vam trobar una fotografia del Tete, el meu germà i el tiet de les chimbarones. Fa més d’un any que no el veiem perquè ha marxat a viure a Moçambic com a cooperant. Està vivint a Inharrime i està la mar de feliç però com diu l’anunci “vuelve a casa vuelveeee por Navidad”. Per cert, sabeu que també s’ha fet blogger? això ho devem tenir a la sang! Si, ha fet un blog que segueixo i em fa riure molt, m’agrada la seva manera d’escriure i em fa sentir que el tinc més a prop. Si el voleu visitar, es diu Mozanbike i si entreu veure les seves aventurilles.

Després de passar tot el dia amb ell, amb retrobament amb llagrimeta inclosa vam passejar i ja es podia olorar l’ambient a Festa Major.

thumb_IMG_5910_1024_Fotor

El dia 7 vam anar de concert amb Xip Xap, els coneixeu? Són una companyia de Lleida molt polivalents. Igual t’organitzen un espectacle de titelles com un espectacle de música per ballar i riure o també els pots trobar pel carrer fent teatre de carrer, organitzant una festa d’escuma i aigua… Ens ho vam passar súper bé, l’espectacle era per tots els públics i al cap de 5 minuts ja estàvem ballant un ska amb els més menuts de Sant Andreu.

thumb_IMG_5917_1024_Fotor

El dia 8 ens vam apuntar a un taller de batucada genial, amb colles de diables incloses. Ens ho vam passar super bé perquè l’ambient era molt festiu, hi havia també jocs tradicionals molt entretinguts i a la Nora sembla que li va encantar aprendre a tocar una mica de percussió. I el dia 9 tenia preparada una sorpresa però la Nora feia dos dies que demanava pujar  pujar al cavall rosa. I a vegades, quan desitgem alguna cosa tan fort, es fa realitat.

thumb_IMG_5924_1024_Fotor

ELS BONS AMICS

Hola de nou,

seguim amb el nostre Calendari de Nadal i les meravelloses activitats que ens fa descobrir!

Avui ens hem trobat una pastanaga a dins del número 5. I és que una pastanaga és el que ens trobarem dins del conte que proposaré avui a la Nora i la Lia. Una pastanaga ben gran i taronja, ah! i també una col i unes branquetes de pi i un nap (bé, un nap no… no n’he trobat com el del conte i l’he substituït per un moniato!).

Us vull parlar de l’editorial de contes ING edicions, una editorial amb llibres preciosos. Com ells expliquen a la seva web, és una editorial petita que té “per objectiu editar contes que puguin acompanyar als nens i nenes en el seu creixement i llibres que serveixin als pares i educadors d’ajuda en la transmissió de valors i la comunicació amb els infants.”

Si entreu a la web i llegiu la seva filosofia us encantarà, captareu una mirada de respecte absolut cap a l’infant i entendreu millor perquè trien els llibres que surten a la seva pàgina. No només cuiden els contes i les històries que hi expliquen sinó també les il·lustracions que acompanyen la lectura. Il·lustracions precioses que acompanyen els relats que expliquem als més petits i petites. Aquest tipus de contes són molt utilitzats en la pedagogia Waldorf.

A casa tenim alguns contes d’aquesta editorial i ens agraden molt. Suposo que deu influenciar que a mi em tenen enamorada. Avui he volgut explicar un que es diu “Els bons amics”.els-bons-amics

La història és una faula preciosa. Com uns animalets enmig d’una nevada intensa d’un hivern molt fred comparteixen el poc menjar que tenen i com la generositat del primer es va transmetent d’animal en animal. D’aquí la importància de la pastanaga.

Hi ha moltes maneres d’explicar un conte. Jo he escollit aquesta que us compartiré perquè m’agrada que, a part d’escoltar la història i visualitzar les il·lustracions, puguin descobrir i manipula (per exemple) el menjar que surt a la història. Així que dins d’una panera he posat una mica de molsa (la que vam collir en l’activitat del dia 3) i a sobre he posat tots els aliments que surten al conte. A part he elaborat un plafó de fusta amb velcros perquè cada cop que surti un aliment busquin la imatge i la posin al costat. La Nora ha gaudit moltíssim i la Lia anava manipulant el menjar (s’ha menjat un bon tros de pastanaga) i ens anava escoltant quan li interessava. Després la Nora ens l’ha explicat a nosaltres i ens anava preguntant quin animal es menjava cada aliment. M’encanta perquè ara li agrada explicar-nos els contes a nosaltres!

Aquest conte a més d’utilitzar un llenguatge i un vocabulari molt ric és molt rítmic i repetitiu. Aspecte que encanta als més petits, els dóna seguretat i els ajuda a estructurar la història .

És un conte que dóna per molt. Per parlar del fet de compartir, de què sent el conill amb el final de la història (un final preciós per cert), podem parlar del fred, de la neu, del color blanc i de com és la casa dels animals i com és casa nostra, etc.

Aquest conte l’hem explicat a l’escola i ha agradat molt.

A continuació us poso alguns títols més que ens tenen totalment enamorades!

que_fan_els_elefants_1500x     la_gran_dent_del_petit_castor_1500x

em_feu_un_lloc_1500x     corre_corre_ratoli_1500x

 

 

 

 

 

 

Cabana de teles

Us he de reconèixer que el post de “¿Por qué los niños adoran jugar con telas?” d’un dels meus blogs preferits “Tierra en las manos” no em va deixar indiferent. Tant que a casa tenim un cistell amb teles perquè puguin jugar sempre que vulguin. Avui però, els hi he volgut fer una proposta directa. “Construïr una cabana amb les teles” i és evident que de seguida s’han engrescat.

Potser a ulls vostres us sembla molt obvi i gens extraordinari això que us explico però a mi després de llegir aquest post se’m va encendre una llumeta. Em va transportar anys enrere quan jo era petita i m’encantava fer una muntanya de coixins a dins del llit per tal que els llenços fessin baixada i quedar-me a dins d’aquest refugi particular (recordo que havia un moment que o sorties o et quedaves sense aire). Recordo posar teles, robes a terra per sentir que tenia una catifa que alhora era casa meva (casa meva dins de la meva habitació que alhora està dins de casa els meus pares)  i on podia fer volar la imaginació. Aquella sensació de tant confort no es pot oblidar. De tant en tant necessitava fer-me una caseta, cabana o refugi i quedar-m’hi a dins.

Tot i que amb teles es poden fer moltes coses avui, hem construït una cabana amb les chimbarones i ens ho hem passat molt bé. I és que les millor joguines mai són joguines. M’agraden les teles per la seva varietat de textures, colors i mides. M’agrada perquè no pesen, perquè adopten diferents formes i perquè ens ajuden a convertir l’habitació en diferents escenaris. Una tela blava pot ser el mar o un riu i de sobte la posem feta una bola i és un pastís de gelat de “pitufu” (segons la Nora).

Penso que a la pedagogia Waldorf són un dels elements pel joc més importants. Això si, a una escoleta Waldorf et trobaràs teles de cotó i seda de qualitat. De colors marrons clars i rosa suau per acompanyar la sensació de protecció amb els colors de dins de l’úter i el ventre matern. També dels colors de l’arc de Sant Martí. Solen acompanyar les teles amb cintes, coixins, anelles… tot un univers de diversió i imaginació. Desconec si coneixeu el blog de “De mi casa al mundo” però també tinc clar que és un dels meus preferits.

Avui hem agafat dues cadires i hem fet una cabana. La Nora ha posat un terra, una gespa i un riu. La Lia anava desmuntant el que fèiem fins que ha agafat prou forma com per quedar-se tota sorpresa amb el resultat i per finalitzar hem posat un llum màgic amb uns contes precioses a dins. Ah, i també hi cabien les nines, i el bressol, i la roba de les nines…vaja que als seus ulls gran com un xalet ha quedat!

I a fora fa fred, però a nosaltres ens és igual!