L’embaràs conscient

Encara recordo quan van sortir les dues ratlletes. Estava embarassada. Em vaig quedar molt sorpresa, potser perquè ens vam quedar molt ràpid o potser perquè quedar-me implicava tantes coses noves (que sabia que passarien) que dubtava de poder-les assimilar adequadament.

Hi tant que les assimiles, tens 9 mesos i cal aprofitar-los.

La meva experiència sobre ser mare està sent fantàstica. Sense angoixes, aprofitant cada minut i sentint-me molt feliç. Algunes persones em pregunten com ho he fet per portar-ho així de bé i jo sempre m’he sorprès que m’ho preguntin. Sembla que ser mare ha d’anar relacionat amb patiment, dubtes, molt esgotament, no poder dormir, no tenir temps per tu, etc. I totes les altres coses que sents? No són més importants? Jo vaig quedar farta que em diguessin coses “negatives”.

Amb això no vull dir que les mares no passem per moments durs, amb això vull dir que totes les coses positives de ser mare passen per davant i pesen més que els moments durs o les poques hores de son.

Tindràs una vida petita entre els teus braços. Una vida que ha sortit de dins teu, que ha lluitat per sobreviure a la teva panxa, al part i que alimentaràs amb el teu pit. El veuràs créixer centímetre a centímetre, el veuràs engreixar gram a gram. Al cap de poc et buscarà per l’habitació quan et moguis del seu costat. Es girarà quan senti la teva veu i et somriurà quan et reconegui perquè ja els seus ulls comencen a veure amb més nitidesa. Els mesos aniran passant i un dia veuràs que estira els braços cap a tu perquè voldrà que l’agafis. Passarà el temps, i et dirà “mama” o “mare”, et farà un dibuix de colors o et farà un ram amb les floretes que vagi trobant pel camí.

Però quan et quedes embarassada no trobes moltes persones que t’expliquin això (almenys en la meva experiència personal) . Et diuen que és molt dur, que s’ha acabat la bona vida i que no dormiràs gaire. I ja està? En veure la meva panxa no s’ha despertat per dins teu alguna cosa relacionada amb l’amor, la tendresa, la felicitat?

I si, a vegades suposo que es dur… però aguantes i punt. Podem suportar-ho i no li dones més importància que la que ha de tenir.

Em pregunto: Com ho he fet per portar-ho tant bé? Crec que deixar-me portar pel que és natural, no fer cas als comentaris que no m’aporten res positiu i viure l’embaràs de manera conscient.

I un dia em vaig preguntar: Les dones que ens aventurem a ser mares som conscients realment del que implica? I si som conscients, volem deixar-nos portar i viure aquest moment amb la implicació emocional que comporta? Ens relaxem i ens adaptem amb naturalitat als canvis que s’apropen?

La importància de l’embaràs conscient:

Parlo amb moltes mares que m’expliquen que elles van fer vida normal a l’embaràs. Algunes no tenien altre opció però hi ha altres que necessitaven sentir-se útils, treballar. No entraré a debatre sobre en què ha d’ocupar el temps una dona embarassada però si m’agradaria destacar que moltes dones passen l’embaràs sense ser molt conscients del què implica ser mare i elles mateixes expliquen que després del part quan li posen als braços al seu nadó senten una gran responsabilitat. És un xoc. Seguidament ve un tsunami d’emocions i de dubtes impossible de pair.

Jo vaig ser incapaç de fer vida normal. Vaig treballar uns mesos però vaig reduir molt l’estrès i dedicava molt de temps a preparar-me mentalment i físicament. No podia fer la vida “normal” d’abans perquè ja no era la d’abans. Estem gestant una personeta i ens estem transformant en mares i el canvi és prou important com per anar assimilant tot el que vindrà a poc a poc. Aquests nou mesos estan per això, per gestar al nostre petit i gestar-nos a nosaltres com a mares. Per començar a fer canvis, per organitzar-te, per crear vincle amb el teu nadó. L’embaràs és una etapa d’equilibri hormonal i emocional, comença una etapa plena i creativa i quan més conscients siguem més fortes i més preparades estarem quan tinguem el nostre fill fora. L’embaràs, el part, tenir-lo en braços i oferir-li el pit per primer cop hauria de ser un contínuum.

L’embaràs no s’hauria de resumir en una sèrie de tràmits mèdics: ecografies, analítiques, control de pes, etc. És un procés mental i emocional que hem d’aprofitar per fer coses que ens aportin felicitat i beneficis per la nostra salut.

Quins consells us podria donar per tenir un embaràs conscient?

Primer de tot, baixar el ritme. L’estrès és un enemic per la gestació del nostre nadó. També pensa que quan neixi no podrem fer totes les coses que fem ara així que és una manera de canviar les nostres dinàmiques quotidianes cap a altres més tranquil·les i sanes.

Aprofita per informar-te de tot el que puguis perquè tu siguis la protagonista en el part i la criança del teu fill. Jo personalment vaig participar en grups de criança i lactància, vaig llegir molts llibres i vaig recolzar-me molt en les opinions d’amigues que s’havien transformat en mares-referents per a mi.

Hauríem de tornar a prendre consciència del poder que tenim les dones amb el nostre embaràs i en el nostre part. Aquesta etapa és ideal per informar-nos de com volem viure-la, de com volem parir, consells per assegurar una lactància amb èxit i on es troben els grups de suport a la lactància més propers. Ens podem informar dels beneficis del collit, potser provar d’oferir-li alimentació complementària a demanda quan faci els sis mesos. Quin tipus de joguines volem que tingui, els beneficis de dur-lo en porta-nadons o motxilles ergonòmiques. Són perillosos els caminadors per a bebés? És beneficiosa la llibertat de moviment des que són recent nascuts?

Cuida’t. T’has de mantenir activa d’una manera saludable. Qualsevol esport adaptat per embarassades és genial. Primer perquè et cuides físicament i després perquè són espais de trobada amb altres mares on podràs compartir els teus dubtes i opinions. Jo recomano molt el Yoga per Embarassades perquè els exercicis van ser un suport primordial alhora de controlar el dolor de les contraccions al part i perquè treballes tota la part de meditació i vincle amb el nadó.

Deixa’t ajudar i assessorar per grups de criança i lactància. És molt recomanable anar a grups de lactància abans de parir, ja que, sempre t’omplen amb bons consells, t’expliquen les posicions correctes i pots obtenir contactes per possibles problemes de lactància en els primers dies després del part. Són gratuïts i plens de dones que desborden solidaritat.

Passa temps amb tu mateixa. L’embaràs és una etapa introspectiva, parla amb el teu nadó del que sents, de les teves pors i de les coses que t’il·lusionen. Ser sincera amb ell t’ajudarà a ser-ho amb tu i a ser conscient de tot el que vas sentint.

Busca cançons que t’agradin i canta-li. Després sempre et recordaran a aquest moment i seran especials.

Comparteix aquesta etapa amb la teva parella. Per nosaltres és més fàcil anar agafant consciència de tot el que vindrà, ja que els canvis que es produeixen en el nostre cos i les noves sensacions no ens deixaran oblidar-nos ni un moment que estem embarassades, però és un canvi que us afectarà als dos, per tant, és important que l’altre també sigui conscient de totes les noves emocions, i responsabilitats que vindran. Comparteix amb l’altre persona el que sents, explica-li tot allò que t’agradi de les informacions que vas rebent. Si la seva implicació durant l’embaràs és alta també ho serà quan neixi els vostre nadó i podrà recolzar-te molt més en tots els moments i decisions importants.

Reorganitza casa teva, la seva roba, el lloc on el canviaràs…

No deixis escapar aquesta etapa de canvis tant fantàstica!