PROPOSTES PER ACOMPANYAR LA PASSIÓ PER LA LLUNA

Ai la lluna,

qui no se sent impressionada en una nit de lluna plena?

Nosaltres tenim la gran sort de veure-la molt sovint des del nostre menjador. Veiem com surt per darrera la muntanya i com va pujant cap a munt. Si fa una lluna d’aquelles espatarrants, l’àvia baixa a veure-la amb nosaltres. De fet, fa poc va ser el seu aniversari i li vam regalar un telescopi, ara només falta saber com funciona.

Segur que a casa teniu algun conte que parli de la lluna,oi?

Aquí us presento la portada d’un dels contes que hem viscut a casa. Tracta d’un grup d’animals que vol conèixer quin gust fa la lluna i només ajudant-se els uns amb els altres ho aconsegueixen. Al final serà el ratolí, l’animal més petitó qui aconseguirà mossegar un trosset de lluna. Però quin gust fa? Doncs això només ho sabrà cada infant que gaudeixi d’aquest conte.

Tot i que va ser un dels contes que més ens van agradar perquè va ser dels primers que vaig comprar, en Marcel (un amic de la Nora) va saber trobar un petit detall que a moltes persones ens va passar per alt. Em sembla que al Marcel li va semblar que alguna cosa li passava a la lluna quan el ratolí per fi aconsegueix fer-li una queixalada. “La lluna està trista perquè l’han mossegat!“-deia.  I és que la lluna al principi de la història juga a pujar més a munt i més a munt perquè així els animals no arribin a tastar-la però arriba un moment que els animals ja estan una mica cansats d’anar pujant, fins que nyam! El ratolí aconsegueix una mossegadeta de lluna i la lluna perd el seu somriure. Arrel d’aquesta observació tant encertada, vaig pensar que és un conte ideal per parlar amb els nostres infants sobre les mossegades, sobre fer mal als altres, sobre els sentiments de la lluna quan el ratolí li fa la mossega. Potser l’autor ho va fer a propòsit? No ho sabrem però és una gran eina per parlar-ne i treballar-ho. Marcel, moltes gràcies per ensenyar-nos el a vegades és invisible als ulls dels adults.

Hi ha un altre conte que només està en castellà on els animals veuen que la lluna està trista i també s’ajuden pujant un a sobre de l’altre fins arribar a la lluna, fer-hi un petó i fer-la somriure. Aquesta història m’agrada molt i és un conte breu i més directe. Penso que per edats inferios al que us explicava abans.

També surten diferents animals i el conte és de paper més gruixut, amb pàgines de diferents mides perquè vagin apareixent per sorpresa els animals que van pujant al llom.

Aquests dies que hem parlat tant de la lluna, hem explicat el conte d’en “Max diu bona nit”. Aquest gatet que té el cor robat a la Nora no pot adormir-se perquè quan ha anat a dir-li bona nit a la lluna, no l’ha trobat al cel. Així que farà el possible fins poder-la veure i dir-li bona nit. Només així aconseguirà dormir-se plàcidament.

Hi ha moltíssims contes que parlen de la lluna. Són contes ideals per explicar a les nits (o qualsevol moment del dia). La lluna és tant abstracta com real, suposo que per això és tant màgica.

A continuació us vull explicar com he aprofitat aquesta passió que la Nora manifesta per la lluna. Bàsicament són contes i propostes per acompanyar tot aquest interès que veig en els seus ulls. 

• El primer que he fet ha sigut recopilar contes que parlessin de la lluna, els que heu trobat anteriorment són un exemple però segur que per casa en teniu més. Jo li llegeixo i si me’l se de memòria aprofito mil moments per explicar-lo de forma senzilla i sense suport ni imatges. Per exemple, el conte d’En Max diu Bona Nit l’expliquem sovint amb una lot a l’habitació abans d’anar a dormir i el conte “De què fa gust la lluna?”  amb la taula de llum però amb imatges d’animals reals.

Conte “De que fa gust la lluna? a la taula de llum:

Primer de tot, necessitem imprimir els animals que surten a la història i una lluna plena. Quan els imprimiu millor fer-ho en fulls de paper vegetal. Retalleu les siluetes i plastifiqueu les imatges. Ja només queda, explicar la història! Un cop explicada, he observat que la Nora necessitava seguir manipulant i explorant, modificant la història al seu gust, jugant amb els personatges, improvitzant una història semblant però invertint l’ordre d’aparició dels animals, etc.

Ara molts us preguntareu, “com és que ha fet servir imatges reals?” M’agrada, de tant en tant, incloure dins de les activitats realitat i fantasia. He fet servir imatges reals perquè abans d’explicar el conte hem buscat conjuntament les imatges dels animals de la història i he aprofitat per explicar algunes coses que se d’aquests animals (què mengen, on viuen, com tenen la pell, com tenen les cries…). Per a mi, és una manera de conèixer el món que ens envolta sense deixar de somiar i potenciar la fantasia i la imaginació.

• 

• 

Conte “De que fa gust la lluna? amb el plafó de velcro:

Per explicar aquest conte hem necessitat un rectangle de cartró i un retall de tela negra de velcro. Si si, és un gran descobriment. És una tela que pots enganxar velcro així que pot ser un plafó que es faci servir per moltes activitats més. La nostra tela és de color negra així sembla que representi el cel de nit.

Com fer el plafó?

Primer de tot, folrem el cartró amb la tela negra. Nosaltres l’hem grapat per darrera. Després, imprimim els personatges del conte i els plastifiquem. Per últim, enganxem un trosset de velcro darrera de cada animal. Nosaltres no els hem imprès, l’àvia de la Nora es va entretenir a dibuixar la lluna i tots els personatges de la història. Ha sigut un recurs que ha elaborat ella i que ha utilitzat per poder explicar aquest conte a l’escola de la Nora i de l’Aina (la nostra neboda). A l’acabar, el ratolí de la història repartia una galeta d’arròs a cada infant, d’aquelles que no tenen sal ni gust a res. I cada infant havia de tancar els ulls i explicar quin gust tenia la seva lluna.

Potser van ser les mans de l’àvia que van donar un toc de tendresa i amor aquests dies de tant parlar de la lluna. Potser va ser el poder-la veure cada nit des del menjador de casa. La qüestió és que passats uns dies, la Nora continuava sentint una gran fascinació per les històries i per sortir a veure-la. Per tant, vaig seguir pensant propostes que podien contribuir a seguir ben viu aquest desig.

Proposta per acompanyar contes llunàtics:

• Cràters lunars: Visitant el blog de la Cristina de “Montessori en Casa” vaig trobar aquesta activitat manipulativa molt encertada per tal de donar a conèixer com es van formar els “foradets que té lluna”, és a dir, els cràters. És una activitat senzilla on només necessitem un bol rodó ple de farina blanca i pedres petites. La Cristina ha fet servir bales però penso que és molt més real fer servir pedres. Deixem caure les pedres a la farina i un cop hem llençat totes les pedres, les anem treient d’una en una i podem veure com ha quedat la nostra lluna de farina, plena de cràters!
  

  
• Fases lunas: Al mateix blog que us he comentat anteriorment també hi ha una idea per a treballar les fases lunars. Nosaltres no la durem a terme perquè són conceptes massa abstractes per un infant de 3 anys, i a més, l’activitat es fa amb galetes oreo. Estem intentant reduir el nostre consum de productes processats i amb sucre, impossible proposar-li una activitat amb aquestes galetes, s’hauran acabat abans que pugui presentar l’activitat, però és visual i curiosa i us l’ensenyo en aquest link.

• Cançons sobre la lluna (i poques no n’hi ha!): No pot faltar “La lluna, la pruna” però aquesta versió dels Mainasons m’agrada més. A casa, també sentim la versió que té en Mic. En Jordi Tonietti canta una altra que està prou bé. Es titula “Ha arribat la luna” i també ens agrada. L’estiu passat ens va venir a veure per festes i ho vam passar molt bé al seu concert. Igualment, aquesta ens agrada més cantar-la nosaltres que en format àudio. Espereu que encara hi ha més! No fa gaire vam conèixer als Mumusic Circus, tenen una cançó preciosa sobre la lluna, “La lluna va on vol”.  I no podia faltar el Pot Petit amb la cançó “Puja al meu coet”.
• Activitats manipulatives: Tocar i manipular és bàsic i el més important per tal d’integrar sensorialment tots els aprenentatges. A continuació us proposo algunes activitats de manipulació que poden ser molt divertides i interessants si esteu intentant vivenciar contes sobre la lluna:

1. 

   Pintura lunar. Quan vaig trobar aquesta proposta al blog de Rainy day mum em va encantar tot i que tenia certs dubtes que ens quedés un resultat tant decent com el que ella ens mostra al seu blog. La veritat és que vam seguir les seves instruccions i ens va quedar una lluna preciosa, tant preciosa que li vam regalar a l’àvia pel seu aniversari.  Es tracta d’aconseguir una base de cartró (nosaltres la vam tallar rodona pequè volíem que fos lluna plena).

Què necessites per fer l’activitat:

– Escuma d’afaitar

– Cola blanca.

– Suport de cartró gruixut.

– Colorant o aquarel·la negra (per tenyir una mica la lluna i quedi tirant a grisa).

– Un pinzell gran o una esponja.

Passos a realitzar:

– Retalla una lluna amb la base de cartró.

– Barreja en un recipient un got d’escuma d’afaitar i mig got de cola blanca.

-Afegeix una mica de colorant negre i remena tota la barreja fins que quedi el to de gris que tu vols.

– Deixa que l’infant pinti la lluna amb la barreja.

• 

• 

– Un cop hagi acabat pots llençar bales o pedres per a fer-li els cràters a la lluna.  La Nora ha volgut dibuixar els cràters amb un palet de fusta.

– Llençar purpurina platejada per sobre.

• 

• 

– Deixar que l’infant experimenti lliurement amb la textura de l’escuma. (aquest pas es pot fer en qualsevol moment de l’activitat). Jo he deixat cartró a sota de la lluna com a suport de l’activitat i també per poder utilitzar per experimentar.

• 

• 

– Deixar assecar un dia sencer.

2. Sorra lunar. Aquesta proposta que vaig trobar a Shikoba kids i m’encanta. És econòmica i senzilla i molt molt gustosa. Nosaltres hem preparat la nostra sorra lunar vàries vegades fins que per l’aniversari va caure la sorra cinètica. Només obrir el regal la Nora es va saltar la migdiada perquè no podia parar de jugar. A més, venia amb uns motlles per fer castells o sigui, que l’activitat permetia estar concentrada, entretinguda i fer volar la imaginació. Es pot acompanyar aquesta sorra amb ninos d’astronautes, coets, estrelles… jo vaig fer servir material més obert i menys estructurat com nins de fusta i algun estri per experimentar sensacions i formes.

Segur que a vosaltres se us acudeixen moltíssimes activtats més! això només ha estat un tastet. Us animo a fer-les! Els contes llunàtics són ideals per explicar abans d’anar a dormir i per quan sortiu a veure la lluna alguna nit d’estiu. Segur que quan els vostres infants vegin la lluna s’enrecordaran de totes aqueste experiències viscudes!

Espero que us hagin agradat!

Fins aviat!