Cabana de teles

Us he de reconèixer que el post de “¿Por qué los niños adoran jugar con telas?” d’un dels meus blogs preferits “Tierra en las manos” no em va deixar indiferent. Tant que a casa tenim un cistell amb teles perquè puguin jugar sempre que vulguin. Avui però, els hi he volgut fer una proposta directa. “Construïr una cabana amb les teles” i és evident que de seguida s’han engrescat.

Potser a ulls vostres us sembla molt obvi i gens extraordinari això que us explico però a mi després de llegir aquest post se’m va encendre una llumeta. Em va transportar anys enrere quan jo era petita i m’encantava fer una muntanya de coixins a dins del llit per tal que els llenços fessin baixada i quedar-me a dins d’aquest refugi particular (recordo que havia un moment que o sorties o et quedaves sense aire). Recordo posar teles, robes a terra per sentir que tenia una catifa que alhora era casa meva (casa meva dins de la meva habitació que alhora està dins de casa els meus pares)  i on podia fer volar la imaginació. Aquella sensació de tant confort no es pot oblidar. De tant en tant necessitava fer-me una caseta, cabana o refugi i quedar-m’hi a dins.

Tot i que amb teles es poden fer moltes coses avui, hem construït una cabana amb les chimbarones i ens ho hem passat molt bé. I és que les millor joguines mai són joguines. M’agraden les teles per la seva varietat de textures, colors i mides. M’agrada perquè no pesen, perquè adopten diferents formes i perquè ens ajuden a convertir l’habitació en diferents escenaris. Una tela blava pot ser el mar o un riu i de sobte la posem feta una bola i és un pastís de gelat de “pitufu” (segons la Nora).

Penso que a la pedagogia Waldorf són un dels elements pel joc més importants. Això si, a una escoleta Waldorf et trobaràs teles de cotó i seda de qualitat. De colors marrons clars i rosa suau per acompanyar la sensació de protecció amb els colors de dins de l’úter i el ventre matern. També dels colors de l’arc de Sant Martí. Solen acompanyar les teles amb cintes, coixins, anelles… tot un univers de diversió i imaginació. Desconec si coneixeu el blog de “De mi casa al mundo” però també tinc clar que és un dels meus preferits.

Avui hem agafat dues cadires i hem fet una cabana. La Nora ha posat un terra, una gespa i un riu. La Lia anava desmuntant el que fèiem fins que ha agafat prou forma com per quedar-se tota sorpresa amb el resultat i per finalitzar hem posat un llum màgic amb uns contes precioses a dins. Ah, i també hi cabien les nines, i el bressol, i la roba de les nines…vaja que als seus ulls gran com un xalet ha quedat!

I a fora fa fred, però a nosaltres ens és igual!

 

Anuncis

Molsa

El tercer dia de desembre al calendari vam trobar una miqueta de molsa.

Ens agrada anar per la vora de casa nostra i collir-ne una mica. El nostre pessebre ateu queda preciós però no només la volem pel pessebre. La molsa és una alegria pels sentits. Quan la mullem, tota l’olor es desperta i si l’acariciem és suau, molt suau. Ens recorda a l’olor que fa la terra, la pluja, a l’hivern, el Nadal…

Cal estar alerta perquè no a tots els llocs es pot collir, hi ha zones protegides i si en colliu que sigui una miqueta i a nivell particular. Aquí us deixo més informació: Però alerta, colliu-ne poca i amb cura i en zones on no estigui prohibit. Aquí més informació: http://web.gencat.cat/…/bones-practiques-per-recollir-molsa/

Bombolles de colors

El dia dos del calendari ens ha deixat una canya de beure. I aquest cop no serà per xuclar, serà per bufar i fer bombolles.

Aquesta activitat és molt senzilla i a tots els infants els encanta. Agafem uns gots transparents i dissolem una mica de pintura amb una mica d’aigua. Per acabar li afegim una mica de sabó.

thumb_IMG_5799_1024_Fotor

Ara només falta bufar amb la canya i per fer que pugin les bombolles pel got com un volcà! Si ho fem a sobre d’un foli de paper aquarel·la les bombolles aniran explotant a sobre el foli. És millor que utilitzeu un foli DINA 3 o més gran. Recordeu que cal bufar no xuclar. Si us plau, aneu recordant això als vostres infants perquè estan acostumats a xuclar cap endins i no ens volem empassar la pintura.

Es poden anar proposant diferents variants de l’activitat,  però ja veureu com l’activitat convida l’experimentació i aniran provant de fer diferents coses. Per exemple jo he proposat que es tapessin els ulls i sentir el soroll quan es formen les bombolles. Però elles han intentat bufar-les un cop queien sobre el foli, després han volgut agafar les bombolles amb les mans, posar-.les a sobre el full i aixafar-les, etc.

 

Primer dia del Calendari de Nadal 2017! Arribada del tió

Comencem el nostre Calendari de Nadal del 2017!

thumb_IMG_9077_1024_Fotor

Aquest any hem decidit que el tió sigui la primera sorpresa del nostre Calendari. Perquè el Nadal passa ràpid i sembla que si arriba més tard no el gaudim tant.

A vegades es fa difícil fer una activitat diària però ho intentem. El dia 1 (a part d’anar a treballar i anar a l’escola) anem tots en família a la piscina a la tarda. Els dilliuns la Nora fa curset i nosaltres intenem fer una mica d’esport i jugar amb la Lia. Tot i això, l’activitat d’avui ha sigut genial.  A mig esmorzar hem sentit la porta. La Nora ha obert i allà se l’ha trobat. El tió pica a la porta! I llavors visca crits d’alegria. L’hem posat al costat de la llar de foc, li hem posat una manteta i un plat amb menjar.

Comença la màgia del Nadal! I hem suat per no arribar tard a la feina amb tanta emoció!

thumb_IMG_5791_1024

 

 

LA CARTA QUE M’HAGUÉS AGRADAT REBRE DE LA TEVA MESTRA

Hola famílies,

estic segura que avui ha estat un dia molt especial per vosaltres. Per mi també, us ho asseguro. Comença un nou curs ple d’il·lusions i nous reptes. Un curs on tindré a les nostres mans el més valuós que hi ha en aquest món, als infants. Als vostres infants.

Primer de tot, volia dir-vos que moltíssimes gràcies. Si si, moltíssimes gràcies per confiar. Per què sense la vostra confiança nosaltres no tindríem la sort de tenir a les vostres criatures a les nostres aules. Gràcies per acceptar el nostre centre, les nostres normes, als nostres professionals. La nostra feina pren sentit perquè vosaltres dipositeu el més important entre els nostres braços.

Se que tenim un paper molt important en les vostres vides. Avui comença una nova etapa que marcarà per sempre la infància, els somnis, la personalitat, les experiències dels vostres fills i filles. Ho tinc present i m’esforçaré per acompanyar-los i guiar-los en tots aquells reptes i obstacles que es presentin.

Avui quan han entrat tots a les aules jo ja hi era a dins. El retrobament sempre és el momentàs de l’any. Però m’entusiasma veure com tothom ha entrat amb un somriure, amb abraçades i anècdotes divertides per explicar.

A les adaptacions hi posem dedicació, esforç i una gran dosi d’amor i tendresa. Mai l’escola serà com casa vostra però vull pensar que tot i ser un espai diferent, pot ser un lloc respectuós, divertit i acollidor. Un espai on l’infant gaudeixi i aprengui i el més important, se senti feliç. Això és el que m’agrada crear amb cada curs escolar. Això és el que intento transmetre quan els hi he donat avui la benvinguda.

Amb amor es pot aprendre tot, fins i tot, amb amor es pot aprendre que hi ha coses que són difícils d’aprendre o que no t’agraden o que per a tu són menys importants. Amb amor, tothom es sent acceptat i hi té un lloc en el meu món.

Aquesta és la meva mirada. Quan una mestra projecte amor i il·lusió, les dificultats i els conflictes comencen a disminuir. La convivència és més fàcil, ajudem als infants a sentir-se bé tal i com són, estem menys cansades, es fa habitual somriure, sentim que hi ha pau, obrim més els ulls, aprenem amb optimisme dels errors, seguim endavant i res ens atura.

Nora, aquesta és la carta que m’hagués agradat rebre de la teva mestra.

 

 

QUE TINGUEM SORT

Hi ha dies tristos i altres terribles. Normalment, després del terrible ve un dia trist i et poses a escriure.

A vegades m’aturo a pensar en la sort que tinc. N’hi ha que no creuen en la sort i et diuen que si has arribat on estàs i has aconseguit tot el que tens és perquè t’ho has currat. Però tot i que la voluntat i la perseverança són importants, a vegades, la vida és qüestió de sort.

Tinc sort d’haver nascut aquí i no al Iemen o a la Palestina o a qualsevol país en conflicte armat. D’haver nascut estimada i no odiada ni rebutjada. Sort de no haver estat mai malalta de veritat i d’haver tingut persones que m’han cuidat i han vetllat per la meva salut. D’haver sigut acceptada socialment, de tenir amics i amigues que em donessin bons consells i em fessin estimar la meva vida.

Sort d’haver-me trobat poques pedres i moltes flors pel camí.

Hi ha dies tristos que et recorden que no et pots flipar gaire amb les obligacions, responsabilitats avorrides, autorepressions. Dies que et recorden que la vida és breu, que lluitis pels teus somnis, que valoris el que tens i que aprofitis cada instant. Que a vegades estar vius és qüestió de sort, una victòria.

Aquests dies ets capaç de percebre la tendresa més absoluta en detalls que ens passen desapercebuts els dies normals.

Ho veig quan miro les meves filles. Els dies tristos t’adones que quan més brutes van, més boniques estan. T’emociones quan canten una cançó i no s’entén res la lletra. Els seus dits petits, els seu cabell suat. Quan van tancant els ulls mentre els envaeix la son i es queden amb la carona relaxada. Fins i tot, ets capaç de veure tendresa en la forma i la mida d’una de les seves llàgrimes mentre es queixa perquè l’altra no vol compartir.

Les llàgrimes… a vegades són tant grans i els problemes que tenim tant petits!

Tothom sent que alguna cosa canvia dins seu quan la mort toca la porta del costat de casa seva. I està bé. Valorar la sort de seguir en peu, i que aquesta llum d’esperança que ens il·lumina la fem perdurar en el temps el màxim possible. I la fem servir per estendre l’amor per la vida.

Que tinguem sort. Sempre.

 

 

 

 

ACTIVITATS CREATIVES PER ACOMPANYAR CONTES LUNÀTICS.

luna.jpg

Ai la lluna,

qui no se sent impressionada en una nit de lluna plena?

Nosaltres tenim la gran sort de veure-la molt sovint des del nostre menjador. Veiem com surt per darrera la muntanya i com va pujant cap a munt. Si fa una lluna d’aquelles espatarrants, l’àvia baixa a veure-la amb nosaltres. De fet, fa poc va ser el seu aniversari i li vam regalar un telescopi, ara només falta saber com funciona. Segur que ella i tota la família el gaudirem molt.

Segur que a casa teniu algun conte que parli de la lluna,oi? doncs ja els podeu preparar perquè he triat aquesta temàtica per encetar aquest projecte de “Vivim els contes“. El trobareu dins del menú, a l’apartat de “Criança creativa”.

portadaAquí us presento la portada d’un dels contes que hem viscut a casa. És un llibre molt conegut i treballat a les escoles. Tracta d’un grup d’animals que vol conèixer quin gust fa la lluna i només ajudant-se els uns amb els altres ho aconseguiran. Al final serà el ratolí, l’animal més petitó qui aconseguirà mossegar un trosset de lluna. Però quin gust fa? Doncs això només ho sabrà cada infant que gaudeixi d’aquest conte.

Tot i que va ser un dels contes que més ens van agradar perquè va ser dels primers que vaig comprar, en Marcel (un amic de la Nora) va saber trobar un petit detall que a moltes persones ens va passar per alt. Em sembla que al Marcel li va semblar que alguna cosa li passava a la lluna quan el ratolí per fi aconsegueix fer-li una queixalada. “La lluna està trista perquè l’han mossegat!“-deia.  I és que la lluna al principi de la història juga a pujar més a munt i més a munt perquè així els animals no arribin a tastar-la però arriba un moment que els animals ja estan una mica cansats d’anar pujant, fins que nyam! El ratolí aconsegueix una mossegadeta de lluna i la lluna perd el seu somriure. Arrel d’aquesta observació tant encertada, vaig pensar que és un conte ideal per parlar amb els nostres infants sobre les mossegades, sobre fer mal als altres, sobre els sentiments de la lluna quan el ratolí li fa la mossega. Potser l’autor ho va fer a propòsit? No ho sabrem però és una gran eina per parlar-ne i treballar-ho. Marcel, moltes gràcies per ensenyar-nos el a vegades és invisible als ulls dels adults.

portada2Hi ha un altre conte que només està en castellà on els animals veuen que la lluna està trista i també s’ajuden pujant un a sobre de l’altre fins arribar a la lluna, fer-hi un petó i fer-la somriure. Aquesta història m’agrada molt i és un conte breu i més directe. Penso que per edats inferios al que us explicava abans.

També surten diferents animals i el conte és de paper més gruixut, amb pàgines de diferents mides perquè vagin apareixent per sorpresa els animals que van pujant al llom.

 

Aquests dies que hem parlat tant de la lluna, hem explicat el conteportada3 d’en Max diu Bona nit. Aquest gatet que té el cor robat a la Nora no pot adormir-se perquè quan ha anat a dir-li bona nit a la lluna, no l’ha trobat al cel. Així que farà el possible fins poder-la veure i dir-li bona nit. Només així aconseguirà dormir-se plàcidament.

Hi ha moltíssims contes que parlen de la lluna. Són contes ideals per explicar a les nits (o qualsevol moment del dia). La lluna és tant abstracta com real, suposo que per això és tant màgica. Només cal posar a pinterest per exemple “contes sobre la lluna” perquè surtin una pila per triar. Si cliqueu a la imatge del següent conte “On és la lluna?” trobareu una proposta didàctica que vaig trobar per la xarxa.

portada4A continuació us proposo algunes activitats per a treballar la lluna amb els vostres infants. Són idees que jo he fet amb la Nora (3 anys), però aquestes propostes us poden inspirar altres o podeu agafar i adaptar-les a les edats que tingueu a casa o a l’escola:

 

  • La primera proposta que serveix com a presentació de l’activitat seria l’explicació dels contes que hagueu triat sobre la lluna d’una manera diferent. Tot i que no passa res si l’expliqueu normal, quan expliques el conte d’una manera diferent, aconsegueixes captar més atenció per part dels infants.  Intenteu que sigui visual, participatiu…El conte d’En Max diu Bona Nit l’expliquem amb una lot a l’habitació abans d’anar a dormir. El conte “De què fa gust la lluna?” l’hem explicat amb la taula de llum però amb imatges d’animals reals i després amb un plafó de velcro amb els animals del conte.

Conte “De que fa gust la lluna? amb la taula de llum:

Primer de tot, necessitem imprimir els animals surten a la història i un a lluna plena. Jo els tinc ja guardats en una carpeta al meu ordinador, així que si algú els vol em podeu enviar un missatge i us puc anviar els arxius. Quan els imprimiu millor fer-ho en fulls de paper vegetal. Retalleu les siluetes i plastifiqueu les imatges. Ja només queda, explicar la història! Permeteu qualsevol canvi en l’explicació: en el meu cas primer l’he explicat jo, després la Nora, després ha jugat amb els animals a sobre la taula de llum, després l’hem explicat sense seguir l’ordre correcte dels animals, etc…

Ara molts us preguntareu, com és que ha fet servir imatges reals? M’agrada incloure dins de les activitats realitat i fantasia. He fet servir imatges reals perquè abans d’explicar el conte hem buscat conjuntament les imatges dels animals de la història i he aprofitat per explicar algunes coses que se d’aquests animals (què mengen, on viuen, com tenen la pell, com tenen les cries…). Per a mi, és una manera de conèixer el món que ens envolta sense deixar de somiar i potenciar la fantasia i la imaginació.

Conte “De que fa gust la lluna? amb el plafó de velcro:

 

Per explicar aquest conte necessites un rectangle de cartró i un retall de tela negra de velcro. Si si, és un gran descobriment. És una tela que pots enganxar velcro així que pot ser un plafó que es faci servir per moltes activitats més. La nostra tela és de color negra així sembla que representi el cel de nit.

Com fer el plafó?

Primer de tot, folrem el cartró amb la tela negra. Nosaltres l’hem grapat per darrera. Després, imprimim els personatges del conte i els plastifiquem. Per últim, enganxem un trosset de velcro darrera de cada animal. Nosaltres no els hem imprès, l’àvia de la Nora es va entretenir a dibuixar la lluna i tots els personatges de la història. Ha sigut un recurs que ha elaborat ella i que ha utilitzat per poder explicar aquest conte a l’escola de la Nora i de l’Aina (la nostra neboda). A l’escola de l’Aina va donar un animal a cada infant i eren ells mateixos qui s’aixecaven i enganxaven l’animal que tenien. A l’acabar, el ratolí de la història repartia una galeta d’arròs a cada infant, d’aquelles que no tenen sal ni gust a res. I cada infant havia de tancar els ulls i explicar quin gust tenia la seva lluna.

IMG_4319_Fotor

 

Un cop ja hem explicat el conte (o els contes, els que siguin, els que vosaltres tingueu) ja podem proposar la resta d’activitas relacionades amb la lluna. Depèn la quantitat d’activitats que presenteu, aquesta proposta durarà més o menys temps però no us oblideu d’anar explicant els contes tant oralment o mitjançant qualsevol recurs que us hagueu inventat (titelles, fotografies, taula de llum, plafó…) per tal que continuin relacionant la lluna amb els contes que hem triat. Quantes activitats podreu fer? Observeu als infants i aneu proposant mentre duri l’interès cap al tema i els contes sobre la lluna.

Proposta d’activitats creatives per acompanyar contes lunàtics:

  • Visualització d’un vídeo on es parli més “científicament” de la lluna. Com ja sabreu, m’agrada molt tot el que està relacionat amb la fantasia i la imaginació (el meu trosset més Waldorfià) però també m’encanta parlar i explicar científicament als infants sobre les coses que aprenem (és el meu trosset més Montessorià). Quan expliquem contes sobre la lluna sembla que ha de predominar aquesta part més fantasiosa però també se’ls pot mostrar la part més científica. Als infants els hi encanta perquè adoren descobrir el món que els envolta. Jo he trobat aquest vídeo que m’ha agradat per les imatges tant reals. Hi ha altres vídeos que semblen més educatius però no m’han convençut ja que utilitzen imatges que no són reals i a vegades són explicacions molt llargues per un infant de l’edat de la Nora. Realment el que m’interessa del vídeo són les imatges i les explicacions que he cregut que li poden interessar ja les he explicat jo (com es van formar els cràters, els moviments de la lluna, que s’il·lumina gràcies al sol, etc…

 

  • Cràters lunars: Visitant el blog de la Cristina de Montessori en Casa vaig trobar aquesta activitat manipulativa molt encertada per tal de donar a conèixer com es fan formar “foradets que té lluna”, és a dir, els cràters. És una activitat senzilla on només necessitem un bol rodó ple de farina blanca i pedres petites. La Cristina ha fet servir bales però penso que és molt més real fer servir pedres. Deixem caure les pedres a la farina i un cop hem llençat totes les pedres, les anem treient d’una en una i podem veure com ha quedat la nostra lluna de farina, plena de cràters!

     

  • Fases lunas: Al mateix blog que us he comentat anteriorment també hi ha una idea per a treballar les fases lunars. Nosaltres no la durem a terme perquè penso que són conceptes massa abstractes encara i a més, l’activitat es fa amb galetes oreo. Estem intentant reduir el nostre consum de productes processats i amb sucre, impossible proposar-li una activitat amb aquestes galetes, s’hauran acabat abans que pugui presentar l’activitat, però és visual i curiosa i us l’ensenyo en aquest link.

fases lluna

 

  • Cançons sobre la lluna (i poques no n’hi ha!): No pot faltar “La lluna, la pruna” però aquesta versió dels Mainasons m’agrada més. A casa, també sentim la versió que té en Mic. En Jordi Tonietti canta una altra que està prou bé. Es titula “Ha arribat la luna” i també ens agrada. L’estiu passat ens va venir a veure per festes i ho vam passar molt bé al seu concert. Igualment, aquesta ens agrada més cantar-la nosaltres que en format àudio. Espereu que encara hi ha més! No fa gaire vam conèixer als Mumusic Circus, tenen una cançó preciosa sobre la lluna, “La lluna va on vol”.  I no podia faltar el Pot Petit amb la cançó “Puja al meu coet”.

 

  • Activitats manipulatives: Tocar i manipular és bàsic i el més important per tal d’integrar sensorialment tots els aprenentatges. A continuació us proposo algunes activitats de manipulació que poden ser molt divertides i interessants si esteu intentant vivenciar contes sobre la lluna:
  1. IMG_4113_FotorPintura lunar. Quan vaig trobar aquesta proposta al blog de Rainy day mum em va encantar tot i que tenia certs dubtes que ens quedés un resultat tant decent com el que ella ens mostra al seu blog. La veritat és que vam seguir les seves instruccions i ens va quedar una lluna preciosa, tant preciosa que li vam regalar a l’àvia pel seu aniversari (abans que el telescopi, després va connectar idees i li va encantar).  Es tracta d’aconseguir una base de cartró (nosaltres la vam tallar rodona pequè volíem que fos lluna plena).

Què necessites per fer l’activitat:

– Escuma d’afaitar

– Cola blanca.

– Suport de cartró gruixut.

– Colorant o aquarel·la negra (per tenyir una mica la lluna i quedi tirant a grisa).

– Un pinzell gran o una esponja.

Passos a realitzar:

– Retalla una lluna amb la base de cartró.

IMG_3953_Fotor

– Barreja en un recipient un got d’escuma d’afaitar i mig got de cola blanca.

-Afegeix una mica de colorant negre i remena tota la barreja fins que quedi el to de gris que tu vols.

– Deixa que l’infant pinti la lluna amb la barreja.

– Un cop hagi acabat pots llençar bales o pedres per a fer-li els cràters a la lluna.  La Nora ha volgut dibuixar els cràters amb un palet de fusta.

IMG_3964_Fotor

– Llençar purpurina platejada per sobre.

– Deixar que l’infant experimenti lliurement amb la textura de l’escuma. (aquest pas es pot fer en qualsevol moment de l’activitat). Jo he deixat cartró a sota de la lluna com a suport de l’activitat i també per poder utilitzar per experimentar.

– Deixar assecar un dia sencer.

IMG_4113_Fotor

2. Sorra lunar. Aquesta proposta que vaig trobar a Shikoba kids i m’encanta. És econòmica i senzilla i molt molt gustosa. Nosaltres hem preparat la nostra sorra lunar vàries vegades fins que per l’aniversari va caure la sorra cinètica. Només obrir el regal la Nora es va saltar la migdiada perquè no podia parar de jugar. A més, venia amb uns motlles per fer castells o sigui, que l’activitat permetia estar concentrada, entretinguda i fent volar la imaginació. La podeu comprar aquí si voleu. Es pot acompanyar aquesta sorra amb ninos d’astronautes, coets, estrelles… o simplement deixar la manipulació lliure.

IMG_4354_Fotor

Segur que a vosaltres se us acudeixen moltíssimes activtats més! això només ha estat un tastet. Us animo a fer-les! Els contes lunàtics són ideals per explicar abans d’anar a dormir i per quan sortiu a veure la lluna alguna nit d’estiu. Segur que quan els vostres infants vegin la lluna s’enrecordaran de totes aqueste experiències viscudes!

Espero que us hagin agradat!

Fins aviat!

 

 

 

QUE GUANYI EL MILLOR?

мультфильм спорта значок

Estic molt agraïda que la Nora hagi guanyat un premi sobre el concurs de “dibuix” del medi ambient però alhora alguna cosa se’m remou per dins quan presencio l’entrega de premis d’aquest tipus de concursos.

A mi de petita m’encantava l’expressió artística i, tot i que vaig anar a classes de dibuix mai vaig saber dibuixar tant bé com molts dels altres companys i companyes de la classe. En la meva època es valorava molt a l’assignatura de plàstica que sapiguessis dibuixar i si no en sabies tenies molt poques possiblitats de ser ben valorat i molt menys, guanyar un concurs. De fet el dibuix és una cosa i l’expressió artística és una altra ben diferent. El dibuix té la seva tècnica. L’expressió artística engloba un conjunt de tècniques artístiques que poden ser tant variades com lliures i el dibuix en seria una part, un component més.

Quan hi havia un concurs de dibuix, normalment, havia de participar tota la classe. Fent això, estaven obligant a l’alumnat que no sap dibuixar a participar en un concurs que sap que perdrà. Està participant i ja sap que no guanyarà.

Tu participaries a un concurs de tir amb arc si no tens punteria? a un de cuina si no t’agrada o no saps cuinar? A veure, no dic que no es puguin fer concursos però han de participar voluntàriament. Si jo volgués participar en algun concurs seria per motivació, perquè puc fer una bona proposta i perquè m’hi veig capaç. Diuen que proposar a l’alumnat a participar en els concursos serveix per motivar la seva participació. Per exemple, quan arriben els Jocs Florals a primària cada alumne ha d’elaborar un text-poema-narració… Alguns mestres afirmen que, gràcies a aquest concurs, l’alumnat es motiva per escriure perquè si no no escriurien mai. A veure, el gust per l’escriptura és sent o no és sent. Hi ha persones que detesten escriure, no els hi ve de gust o no s’els hi dona bé. Si volem que l’alumnat escrigui canviem la nostra metodologia. Pensem maneres, activitats que puguin fer que sentin interès i ganes per agafar el llapis i el paper però obligant-los a participar en un concurs on no tenen cap interès i on se’ls força a demostrar unes habiltiats que ara mateix no tenen tant desenvolupades com la resta de companyes no crec que ajudi gaire, al revés, sentiran més aviat fustració i no els animarà a escriure més pel simple fet d’haver participat.

Penso que és molt fustrant forçar un infant a presentar-se a un concurs que no ha triat valorant habilitats que encara no domina. Dic encara perquè tothom amb esforç pot acabar fent el que es proposi.

Però anem a aquest cas concret. El concurs de la Nora tot i que era un concurs de dibuix no ho podia ser perquè els infants de P2 no dibuixen (ja m’enteneu). Però el que si fan és expressar-se artísticament. I ho fan a cada instant: quan es disfressen, quan s’inventen una cançó, quan pinten, quan els hi donen la boleta de plastelina… Dins la seva ment hi ha molta més creació que pensament racional.

Com valores un concurs d’expressió artística d’infants de P2? Em fa pensar que trien el que més els hi agrada al jurat. Potser els colors triats pels infants guanyadors són més adequats? També cal tenir en compte que quan observes un treball artístic i el valores estàs totalment influenciat pel que tu reps i el que a tu et transmet.

He vist els treballs de la llar d’infants i tots són preciosos. Cada infant ha triat els seus colors i allà es reflecteixen les seves emocions, les diferents intensitats i textures. Perdre en un treball d’expressió artística envia un missatge molt negatiu a aquells infants que no guanyen. “El treball que tu has fet no està prou bé o no ens agrada prou com per donar-te un premi.” Per sort, als infants de la nostra llar d’infants no els hi passarà res d’això. Ningú ha dit res de cap concurs ni de cap premi. Cada infant hi ha participat gaudint de l’activitat i en això, tots han sortit guanyant.

I segurament, l’any vinent es farà una proposta per canviar aquest concurs. Serà un concurs on el premi serà per tothom i qui participi serà per gaudir de l’experiència.

 

 

JO EM PENSAVA QUE VOLIA SER REVOLUCIONÀRIA

madreSandinista

(fotografia d’una mare que va participar en la Revolució Sandinista de Nicaragua, revolució necessària per alliberar el seu país del dictador Somoza i la opressió còmplice dels EEUU)

Jo em pensava que volia ser revolucionària.

I que arribat el moment, encendria les fogueres del carrer i dels cors de la gent. No podria anar a treballar els dies de vaga, perquè jo hi seria al peu del canó, convocant-les, fent difusió, subjectant la pancarta.

Em pensava que arribat el moment, sentiria un odi profund cap els que ens oprimeixen. Una ràbia que aniria per tots els canals sensitius del meu cos, transformant-se en foc. Em pensava que vomitaria crits, llàgrimes, impotència.

Jo em pensava que volia ser revolucionària i que desobeiria cada cosa que ens manessin fer. Em pensava que tindria forces per estar a la trinxera o a on calgués estar. Em pensava que mai fallaria, que sempre seria fidel a les meves companyes que es mouen, que lluiten dia a dia. A elles, gràcies per ensenyar-me tant, a ser qui sóc.

Jo em pensava que ho estava fent bé, que era molt solidària. Que anava pel bon camí i que la meva autoexigència a ser coherent no em seria tant difícil.

Però avui he somiat que la guerra havia arribat i que per fi es feia justícia. Jo estava embarassada i em tocava la panxa molt nerviosa. Hi havia explosions, trinxeres, fum. Les meves companyes estaven tant contentes i segures. Per fi serem lliures deien i la veritat és que nosaltres anàvem guanyant. El pueblo unido jamás será vencido.

Però arribat el moment de la veritat: on estava la meva ràbia? el meu foc? Jo plorava i la única cosa que els deia era: “Estic embarassada, no puc sentir odi ni ràbia. Només sento amor i ganes de viure, no puc odiar, tinc massa amor, massa vida dins meu”. Només podia repetir aquesta frase una i una altra vegada. I plorava i plorava i els hi demanava perdó, per haver fallat, per no ser-hi.

Em van amagar dins d’un safareig ple de rentadores (vaja tela! però al somni era així) que tenia unes parets molt primes. Vaig començar a acariciar la paret i cada cop que un dit la tocava es feia un forat. Cada forat em demostrava el terror, cadascuna de les meves debilitats. Però per un forat podia veure cadascuna de les persones més valentes del món. Només podia sentir admiració i pensar com havia sigut d’afortunada que cadascuna d’aquestes dones passés i acariciés la meva vida.

La Lia em va despertar amb febre. Potser jo tenia febre també. Al cap d’una estona intentava tornar-me a dormir. Pensava que aquest somni era un reflex del que porto pensant des que em vaig quedar embarassada de la Nora, ara farà més de tres anys. Alguna cosa va canviar dins meu. Vaig començar a veure les injustícies des d’una fredor més racional. Les continuo veient, les detesto, tinc molt clar quin és el camí i qui és l’enemic però vaig començar a sentir-me incapaç de sentir aquell odi, aquella encesa de ràbia. Vaig començar a tenir dificultats per enfadar-me de debò. Ara mateix tinc tant d’amor dins meu… que sentir l’odi efervescent se’m fa tant difícil. Com pot ser? Jo m’ho havia currat molt. Havia acumulat arguments, discursos, exemples…havia memoritzat rostres, noms, delictes i atemptats suficients com per sentir odi durant uns quants anys. I de sobte, bomba de fum. On està tot aquesta ràbia i aquest rancor?

Jo em pensava que volia ser revolucionària i ara resulta que en els moments difícils vaig amb un somriure d’orella a orella i passejo pels carrers de la ciutat com si estiguessin plens de flors i papallones.  Llavors veig als infants que juguen al carrer i penso que potser no ho estic fent tant malament. “La criança respectuosa és la meva manera de canviar el món”. Però es pot canviar el món només amb amor?

Potser la revolució és una aula plena de pupitres amb una mestra que els estima. Potser és recordar a la teva filla que la princesa també es pot defensar del drac. Potser la revolució és ESTIMAR molt als infants. Estimar-los tant i tant que de grans seran incapaços de maltractar i de no mirar a la resta amb amor i justícia.

Jo em pensava que volia ser revolucionària i ara me n’adono que només puc estimar. I és que les meves companyes em van ensenyar que sense l’amor, no hi ha revolució.

La primavera ens altera!

thumb_IMG_3851_1024_Fotor

Hola,

feia molt que no compartia alguna proposta d’expressió artística per fer amb els vostres infants. L’altre dia remenant pel Pinterest vaig veure aquesta idea i de seguida em va venir a la ment una proposta que podia ser tant divertida, com alegre i primaveral.

Primer de tot, perquè fa dies que penso en proposar-li alguna activitat a la Nora sobre “el bufar i respirar”. L’altre dia, en un bar, uns amics una mica més grans que ella van començar a jugar amb una palleta i una boleta de paper. Van organitzar un circuit i feien una carrera a veure qui arribava abans bufant amb la palleta i dirigint la boleta cap al final del circuit. La Nora es va afegir de seguida però va tenir alguns problemes en aprendre la tècnica d’agafar aire i bufar per dins la palleta per impulsar la bola. Tot i les dificultats, mostrava interès així que vaig pensar en fer alguna activitat creativa i motivadora on poder practicar. Els exercicis de respiració i de bufar són molt importants i a la nostra escola els fem servir sovint per l’alumnat que té dificultats alhora comunicar-se o de pronunciar alguns fonemes.

Per què és important oferir aquest tipus d’activitats?

  • Per augmentar la força i el to muscular del paladar i la galta i els músculs que participen en la parla.
  • Ajuda als infants a controlar la respiració i a ser conscients de l’acte de respirar.

Si voleu saber més activitats relacionades amb aquest tema podeu mirar per la xarxa. Jo segueixo el blog “El sonido de la hierba al caer”, d’una mare que té molts recursos a la seva web.

Així que aquesta activitat a part de bufar i respirar, també té flors, colors, fotografia… és ideal per aquests dies de primavera!

Què necessiteu?

  • 1 full d’aquarel·la DINA3
  • Aquarel·les de colors, tinta xina o simplement amb pintures ben dissoltes en aigua dels colors que més us agradin.
  • Una fotografia on l’infant surti feliç!
  • Flors de paper, de plàstic…les que tingueu. Nosaltres teníem unes de cotó i unes altres fetes amb paper de seda.
  • Cola o adhesiu de doble cara.

Primer de tot, cal imprimir la imatge i retallar la silueta i els cabells. Com ens hem rigut quan hem vist la fotografia retallada! La proposta és substituir aquests cabells per uns de colors, bufant la pintura, després veureu les imatges. Un cop tingueu la fotografia retallada, resseguiu el seu contorn, ja que, treballarem sense la imatge. La fotografia l’enganxarem al final però en tot aquest procés l’infant ha d’estar present.

Després ja podem mostrar la nostra proposta: es tracta de posar algunes gotes de la pintura i bufar amb la palleta perquè s’escampin pel paper. Adverteixo que no és gens fàcil, cal bufar amb força i és normal que es cansin, Així que, podem intercalar activitats de bufar, amb pintar i amb moure el paper perquè la pintura s’escampi pel paper fent el mateix efecte que el bufar.

Quan la pintura estigui seca, enganxarem la imatge allà on havíem resseguit el seu perfil. I el resultat queda molt divertit. La primavera ens surt pel cap, per les orelles. La primavera ens encanta!

Llavors, presentem la segona part de l’activitat. Un bol ple de flors de papers perquè l’infant les pugui enganxar per la làmina. Jo he posat celo de doble cara a la base de les flors perquè la Nora les pugui enganxar ella sola. També podeu oferir un bol més petit amb cola per sucar la base de la flor i poder-la enganxar bé però clar, fins que no s’asseca les flors se us poden moure per la làmina. Per ensenyar-li com enganxar les flors li he posat una groga d’exemple i llavors ha decidit fer una diadema de flors, fins que ha vist que no hi cabien més i llavors la resta les ha volgut escampar pel full.

“Mare, plouen flors”

Felic primavera creativa!