Un clàssic de mil cares: coc de iogurt

Com a primera proposta que us presentem, utilitzarem una recepta que segurament la majoria de vosaltres heu fet alguna vegada…és el clàssic “coc de iogurt”, en el que s’utilitza la mida del iogurt per mesurar tots els ingredients. A casa és el recurs ideal per fer un berenar o esmorzar, com a base d’un pastís per una festa, o fins i tot per fer magdalenes. Si vols que els peques, i no tan peques, mengin un dolç de tant en tant, és molt millor un pa de pessic fet a casa amb ingredients saludables i de qualitat.
Nosaltres l’acostumem a fer entre els tres. És fàcil perquè només es tracte d’anar omplint les mesures, no cal utilitzar ni la bàscula. Van alternant-se la feina…un omple i l’altre bat, i després a la inversa. Sempre la batedora amb supervisió de prop, és clar. Ells ja saben quins ingredients porta, i anem repassant quins hem posat i quins falten. També comptem quantes mides de cada posem i decideixen què hi volen posar com a “extra”.
Us proposarem la recepta base, la nostra adaptació més saludable…i unes quantes variacions possible. Perquè com diu el títol del post…aquest clàssic…té mil cares!!
Així que…davantals posats i…endavant!
RECEPTA CLÀSSICA:  
– 1 iogurt natural
– 3 ous
– 1 mesura del pot de iogurt (m.) d’oli
– 3 m. De farina
– 2 m. De sucre
– 1 sobre de llevat químic
LA NOSTRA ADAPTACIÓ:
– 1 gotet de llet vegetal (la que més us interessi per salut o la que mé20170410_083602s us agradi)
– 3 ous ecològics
– 1 gotet d’oli d’oliva verge extra
– 3 gotets de farina integral ecològica d’algun cereal com espelta, blat…
– 1 gotet de “panela” o sucre de coco.
– 1 culleradeta de bicarbonat.
Nosaltres utilitzem la mesura d’un pot de iogurt de vidre. També podeu utilitzar un got petitó. Primer posem els rovells d’ou i les barregem amb el sucre o “panela”; reserveu les clare20170410_083940s per fer-les a punt de neu perquè quedi més esponjós (consell de la besàvia Càndida). Després anem afegint els ingredients un per un i anem batent cada vegada. Si us heu fixat, hem reduït la quantitat de sucre, a part de canviar-lo per un de més qualitat. Si s’hi van acostumant, no és necessari que sigui tan dolç. També un consell de la besàvia és substituir una de les mesures de farina per farina d’arròs o blat de moro. Queda més “amorós”. Si podeu, tamiseu la farina: és el que està fent en Roc a la imatge 🙂

Al final de tot afegiu les clares a punt de neu i barregeu amb delicadesa amb una espàtula, no amb la batedora.
No us passeu amb el bicarbonat, perquè sinó la barreja quedarà amargant.
Si no esteu massa acostumats a la farina integral, podeu començar per farina blanca ecològica, amb una part d’integral…i anar augmentant fins que us hi acostumeu tota la família.
I ara venen LES VARIANTS PER AQUEST CLÀSSIC
– Es pot aromatitzar amb canyella, trossets de xocolata negra, ratlladura de llimona o taronja…

– Amb poma…nosaltres hi posem trossets petits a dins la massa i poma tallada a grills per sobre.
– De falsa xocolata: substitueix una mesura de farina per una mesura de farina de garrofa. Els peques al·lucinaran amb el gust i l’aroma i és molt més sana que la xocolata.

– També, és clar…de xocolata “de veritat”: nosaltres dividim la massa en dos parts i en una hi afegim xocolata negra de rajola, desfeta al bany maria amb una culleradeta d’aigua, i després ho tirem al motlle per fer tipus “plum-cake” bicolor.

– De taronja…a la massa base, afegiu-hi la pell ratllada de la taronja (si és ecològica, sinó no hi poseu la pell), el suc de la ta20170512_113954ronja i la polpa.
– Amb pinya. L’hem fet un cop només, però va quedar molt festiu. Poseu la pinya al natural per sobre la massa, i una mica de pinya barrejada amb la massa perquè agafi més gust.
– Amb fruits secs com nous, sèsam per sobre, avellanes, panses…
– Com hem dit, també l’utilitzem com a base de pastissos de tota mena, accepta qualsevol motlle i fins i tot se’n poden fer magdalenes. Si voleu fer un pastís més festiu, podeu recobrir-ho de xocolata, obrir-lo per la meitat i posar-hi melmelada o almívar fet a casa.

Se us acut alguna proposta més? Segur que sí…Ho compartiu amb nosaltres?

 

Anuncis

Els escrits de la Yaëlle: Culpable…d’estar embarassada del tercer!

Instruccions per seguir llegint…
Seu tranquil·lament i dibuixa’t un somriure a tu mateixa. Evita seguir llegint si estàs de mal humor o massa sensible. Si et sents identificada amb algun dels comentaris, no t’emprenyis ni et flagel·lis. És més que probable que l’embarassada en qüestió s’ho hagi agafat bé; diuen que tenim una hormona de la felicitat, i no crec pas que s’hagi emprenyat, almenys no és el meu cas. Ah…i el femení que utilitzo es refereix a “persona”, no us penseu que només m’han fet comentaris dones.
Només he considerat graciós explicar, en un sol text, tot els comentaris i reaccions que he viscut durant aquests primers mesos d’embaràs.
Des que em vaig quedar embarassada del tercer fill i ho he anat enunciant…he rebut respostes de tot tipus…Al principi no em va sobtar…però mica en mica he anat fent recopilació de les respostes i reaccions de la gent…i són dignes de sorpresa! A més moltes es repeteixen en força ocasions…és curiós!
La gran majoria de gent es mostra sorpresa. Sí, és veritat, el tant per cent de famílies amb tres fills, és força inferior als que en tenen dos. “Esteu bojos…o que valents…” també és una reacció força corrent. Però no és necessària una mica de bogeria per decidir-te a tenir fills, i per decidir coses a la vida en general? De fet parlant amb famílies nombroses, la majoria et diuen que el canvi i la feinada és molt superior de 1 a 2 que de 2 a 3…llavors, perquè quan anuncies el segon embaràs, ningú no et preveu?? Ningú et diu…no tindràs braços per agafar-los als dos a la vegada (o sí…però t’hi deixaràs l’esquena), quan un faci pit, just l’altre s’haurà fotut de morros i hauràs d’aixecar-te corrent; quan siguin més grans voldran la mateixa joguina, tot i tenir-ne 300 mes escampades; a la banyera es liarà un “cristu” d’aigua que ni t’explico…Perquè la gent no és tan considera i et preveu en el segon?
Llavors venen algunes reaccions més “sorprenents”…
-Algunes t’insulten (amb tot el carinyu eh!)…no saben si els estan prenent el pèl…o si va en serio això de que esperes el tercer…
-Però…és buscat??….perdonaaaaaaa? et pregunto jo a tu sobre la teva vida íntima o quantes vegades a la setmana fas un polvet?? I t’ho pregunta gent que ni tan sols sap com et dius de cognom ni han fet un cafè amb tu mai! Home…per fer aquestes preguntes, es necessita una mica d’intimitat no??? A més…si t’ho dic amb alegria, que estic embarassada, no seria igual això?
-Heu pensat…que haureu de canviar el cotxe? Doncs home gràcies per fer-m’hi pensar! Però si et dic que tinc un vehicle de més de 10 anys, i un de més de 20…pots arribar fàcilment a la conclusió que de totes maneres, en breu, hagués hagut de canviar de cotxe. De fet, ara que hi penso, potser el meu subconscient m’ha fet quedar embarassada del tercer per decidir-me d’una vegada a canviar-lo.
El tema del cotxe és un d’aquells fenòmens familiars curiosos…n’hi ha que amb el primer fill ja es canvien el cotxe per un “monovolumen” de 7 places…seguint aquesta línia, jo hauria de fer-me amb un autobús o un camió. Per favor…que tindré tres fills…no 200 caps de bestiar!
-Això del cotxe va lligat a la pasta (no als macarrons…sinó la pasta que paga factures i roba)… “jo pels diners no ho faig” em diuen. Us asseguro que si veiéssiu les meves comptes…no seria el que us faria decidir per un tercer fill, potser més aviat en vendríeu un dels que ja teniu! D’entrada, que la despesa important és amb el primer… per començar perquè estàs carregat de tonteries i et penses que necessites tot allò que t’ofereixen a les botigues de nadons, i segon perquè hi ha moltes coses que un cop comprades per al primer…et serveixen per al segon, el tercer, i els que vinguin… A més…tot depèn de l’estil de vida i les prioritats que tinguis…conec molta gent que amb un sol fill, gasta més del que jo gastaria amb 5! Marques de roba que s’utilitzen, si acceptes o no el que et donen amics, veïns i familiars, restaurants que freqüentes, tipus de vacances, escoles que pagues…
-Això només m’ho ha dit una persona…però em va fer molta gràcia. Per enunciar a la feina el meu tercer embaràs, amb un toc d’humor, vaig posar acompanyant els dolços la frase “On mengen dos, mengen tres…” I em va etzibar…això no és veritat eh…”on mengen dos, no mengen tres eh…que només tens dos tetes!!!”. Per sort els altres dos ja mengen espaguetis i bistecs…!
-“Família nombrosa…podràs tenir el carnet amb descomptes!” Uuuuuu…i això…quant representa al mes? Per les converses que he tingut amb altres mares de 3 o més fills (sí…no sóc l’única, n’hi ha més de la meva espècie), el carnet aquest, fa il·lusió quan te’l fas…però després et passes la vida traient-lo per preguntar si et fan descompte i guardant-lo sense haver obtingut cap benefici.
-Força gent fa aquesta insinuació…jo crec que amb un punt de mala baba…”i si són dos?”… “ segur que no són dos?”…ja és mala llet eh! Sembla que et diguin…Si has estat valenta per decidit tenir el tercer…doncs ara que en siguin dos de cop…”pa joder! Toma ya!”.
-T’insinuen també que això és perquè els altres dos són “molt bons”…(dedueixo que ser “bons” vol dir…menjar bé, dormir bé, no fer masses rebequeries…). A veure…sóc incapaç de definir els meus fills com a bons o dolents, però sí que puc dir que, per exemple…dormir, el que se’n diu dormir tota la nit…no ho he fet des que va néixer el primer (fa 5 anys i mig), fins fa uns pocs mesos, i encara no ho faig totes les nits, moltes es desperten i venen a buscar-nos. Per tant…aquesta teoria tampoc serviria. O…”estàs feta per parir”….aixxxx…si això fos veritat! Només diré, que volent parts naturals, he acabat amb dues cesàries…per tant no seria el cas. Tinc amigues, afortunades elles, que es pot dir que han parit amb la mateixa dificultat amb que et tires un pet. Segons aquesta teoria “aplastant”…haurien de tenir 15 fills, no?. O “L’embaràs és el teu estat natural…” jajajajaj…sobretot amb els meus primers trimestres…on em gasto més amb “Cariban” que en gasolina! (per les inexpertes, el Cariban és el medicament per marejos i vòmits durant l’embaràs).
-Algunes, segurament les que algun dia es van plantejar tenir-ne tres però al final, per les circumstàncies que siguin, no ho han fet, es justifiquen…no passa res, tothom tranquil! No estic fent campanya perquè tothom es decideixi a tenir tres fills! De veritat! Només he decidit tenir-ne 3 jo…no cal que tothom els tingui! Cadascú que tingui els que pugui, vulgui o consideri oportú.
-N’hi ha que, sense dir massa cosa, reaccionen igual que si els haguessis dit… “tindré un tercer fill, i TU PAGARÀS LES FACTURES I LA MANUTENCIÓ FINS QUE VAGI A LA UNIVERSITAT!”. Ulls com taronges, mans a la boca, cara d’espant…intriga…què els deu passar pel cap??
-“Però…ara ja et plantes no??” I sinó, que passa? Em fareu tancar?
-És curiós perquè si tens dos fills del mateix sexe, està molt més acceptat “anar a buscar el nen/la nena”. Total…si ja tens la parelleta…perquè vols un de “repe”? No??? Com si es tractés de cromos. Vull un tercer fill…m’és igual el sexe…m’és igual si és nen o nena, m’és igual si vol el cabell llarg o curt…
I per suposat també n’hi ha alguna, per sort, que reacciona emocionant-se, amb il·lusió…dient “ostres que bé”, “que guai”, “quina il·lusió”…tocant-te la panxa, i preguntant-te i cuidant-te…com si fos el primer!!!! Perquè sí, estimades persones veïnes, conegudes i desconegudes, amigues i familiars…el tercer, fa tanta o més il·lusió que el primer. Potser no tenim tant de temps per demostrar-ho amb fotos, comentaris al Facebook o mimant-nos tant com voldríem o ens mereixeríem, però la il·lusió, les ganes, la preocupació perquè tot surti bé, és fins i tot més que amb el primer. O els que heu tingut el segon fill, no us ha passat? Jo almenys pensava amb el segon…vols dir que l’estimaré tant com al primer? No pot ser…és impossible, pobreta, l’estimaré…però tant no és possible. I sí…i tant que és possible! Doncs a la tercera…i segur que a la quarta i la cinquena…també. L’amor no es divideix, es multiplica.
Reflexionant sobre el tema i parlant amb amigues…de fet una mica això de qüestionar o sorprendre’s, també es fa amb les famílies que decideixen no tenir fills, o els tenen més tard del que el “jurat popular” considera, o només en volen tenir un. És com si hi hagués estipulada una normativa referent a la família…i sempre que et surtis d’aquí, ja l’has espifiat… primer, tenir parella, casar-te (amb més o menys pompa), tenir un primer fill, sense esperar més temps del que la veïna de quart consideri adequat i tenir el segon (si pot ser del sexe oposat al que ja tens…millor que millor). I aquí plantar-te. Doncs ho sento senyores i senyors…n’hi ha que hem vingut al món a tocar els nassos…i a ser feliços a la nostra manera, encara que sorprengui.
No hi ha un motiu concret, no cal que ens justifiquem, no és perquè ens surtin els diners per les orelles ni perquè tinguem problemes mentals ni som de cap secta.
Per tant…si…em declaro culpable…
Culpable de tenir dos fills, un nen i una nena, de 5 i 4 anys, i que es porten menys de dos anys entre ells!
Culpable d’estar embarassada del tercer i d’haver-lo desitjat!
Culpable de sentir-me il·lusionada per l’embaràs!
I culpable de trencar els esquemes de molta gent!

Consells per la propera vegada que t’anunciïn un tercer embaràs…
Somriu, felicita i si vols allargar la conversa, pregunta com està la mare. Si et sorprèn en excés…retira’t discretament amb qualsevol excusa.
IMG_20170322_180241