La meva primera carta als Reis, aprenent a troquelar, el dimoni chimbaron i caguem el tió.

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2650_Fotor

DIES 21, 22, 23 i 24

M’ha costat quatre dies poder-me posar a escriure les últimes activitats. Entre refredats, dinars i preparatius per les vacances no he tingut ni un moment.

El dia 21 va ser especial perquè la Nora va poder fer la seva primera carta als Reis. Encara no tinc clar com enfocar aquest tema. Li hem explicat que existeixen uns reis màgics que van en camell repartint regals a tothom i que tots els regals s’han de repartir i compartir.No utilitzem l’excusa dels reis per dir-li que s’ha de portar bé o com a amenaça. Simplement ho celebrem perquè ens fa il·lusió. També hem limitat els regals a 1 regal per família, no estem d’acord amb la sobredosi de regals i no em sembla positiu pel seu desenvolupament. Aquest article està molt bé i explica perquè tans regals aconsegueixen anestesiar als infants.

Nosaltres li hem explicat a la Nora que la carta als Reis es fa perquè així els Reis poden saber quines coses vol encara que només podran portar algunes. Però com fer-la si encara no sap escriure? No escriu però si té molt clar el que li faria il·lusió i ho hem fet amb imatges.

Primer de tot, hem estat parlant de quines coses vol rebre per part dels Reis i ha anat fent una pluja d’idees. M’agrada partir del que ella vol, sense ensenyar catàlegs de joguina perquè així ha de fer el treball de pensar quines coses li agraden de veritat sense la influència de la publicitat, que a més, en l’àmbit de les joguines sol ser molt sexista.

Després de concretar quines coses li feien més il·lusió, les hem buscat per internet i hem enganxat les imatges a un document word que després hem imprès.

Després li he marcat amb unes línies per on ha de retallar (al voltant de cada imatge). Aquest petit suport va molt bé, ja que, evita que tallin sense voler la fotografia. Després, ha enganxat les imatges amb celo a la carta. Aspecte que ja va posar en pràctica el dia 9 del calendari. Després vam anar a passeig i vam aprofitar per llençar la nostra carta! Ja estem esperant impacients la nit de reis.

img_3376_fotor

IMG_2651_FotorEl dia 22 va ser un dia de relax a casa perquè l’activitat del dia següent és la més esperada d’aquestes festes. Així que li he proposat a la Nora practicar lliurement amb els troqueladors. Tot i que, encara li costa ficar el paper per l’espai del troquelador, amb molta paciència ha anat jugant i perfeccionant la tècnica.

IMG_2652_FotorEl dia 23, per fi, és el dia en què la Nora es disfressa i participa en l’espectacle que han preparat amb la seva escoleta. Aquest any serà un dimoni preciós i chimbaron i per fi ha arribat el moment de posar-li la disfressa!

IMG_2653_FotorEl dia 24 és el dia esperat per tots els infants i per la Nora també, evidentment. Ha arribat l’hora de cagar el tió i de fer el sopar amb tota la família! Amb la cosina Nati, preparem rotllos de mascarpone i salmó (que ens va portar del seu viatge a Noruega) i el tió ens ha cagat monedes de xocolata, torrons, un tren elèctric i música!

L’aigua i l’oli no es barregen. Convertim les fulles de tardor en fulles d’hivern.

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2648_Fotor

El dia 19 ens ha portat una activitat d’experimentació molt xula i interessant. És una activitat senzilla de coneixement del nostre entorn on els infants podran comprovar que l’oli i l’aigua no es barregen, si no que l’oli es queda fent bombolles a l’aigua.

Nosaltres hem utilitzat unes pastilles efervescents que tenyeixen l’aigua per donar-li més emoció i que sigui més curiosa l’activitat però si deixeu que l’infant llenci gotes de colorant també quedarà genial.

Per dur-la a terme necessitem una safata transparent, una gerra d’aigua, una pipeta, un got amb una mica d’oli i les pastilles o colorants alimentaris. El primer pas, és omplir la safata amb l’aigua que hi ha a la gerra i després, llençar la pastilla efervescent que tenyirà l’aigua de blau (la Nora ha volgut posar-ne dues).

Després, deixem una estona per observar com es va desfent tot escoltant el soroll que fa. La Nora ha descobert que si la bufes va com nedant per tota l’aigua.

Un cop l’aigua ha quedat tenyida amb el color que hem triat, oferim a l’infant un got amb una mica d’oli i la pipeta i li demanem que si vol saber què passa quan posem l’oli amb l’aigua que llenci unes gotes. Us recomano que si no sap utilitzar la pipeta practiqueu una mica abans perquè si us atureu amb explicacions en aquest punt treurà màgia i expectació a tot el que hem fet fins ara.

Un cop tingueu l’aigua amb unes quantes gotes d’oli, parleu del que observeu i expliqueu que aquestes gotes apareixen perquè l’oli no es pot barrejar amb l’aigua, sempre es veuran els dos elements separats, mai junts. Després, oferiu un paper d’aquarel·la i demaneu que el mulli.

Recordes el que et deia abans? L’oli i l’aigua no es barregen…

thumb_img_2416_1024_fotor

Al cap d’una estona les taques d’oli es tornen més blanques com el paper. La Nora ha dit que són bombolles de l’aigua.

IMG_2649_FotorEl dia 20 ens ha convidat a tornar agafar el pinzell i ho hem fet encantades, ja que, fa un dia molt lleig i la Nora està amb unes dècimes. Així que ens quedarem a casa fent el calendari tant calentones i tranquil·les. La Lia està amb nosaltres en tot moment, a vegades observant i altres vegades dormint, però sempre present.

Tenim una panera de les estacions on anem posant coses de la tardor: Teníem castanyes, nous, pinyes i fulles. Ara aquesta panera està canviant cap a coses d’hivern. De moment, transformarem nosaltres mateixes unes fulles allargades en fulles de Nadal. I com ho farem? Agafarem el pinzell i pintura blanca, platejada i daurada i les pintarem!

Li ha encantat això de pintar les fulles però el color que més li ha agradat ha estat el daurat perquè brillava molt. Hem anat a veure si s’havien assecat al cap d’una estona i ens ha encantat com han quedat. Ja tenim els nostres primers objectes de la panera d’hivern.

I després de la proposta, ha necessitat una estona de barrejar colors i recrear-se al seu aire. Aquest paper…serà el nostre paper per embolicar els regals aquest any! Ben nadalenc i original.

thumb_img_2431_1024_fotor

Fem torró d’ametlles i pintem una nit d’estrelles

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2646_Fotor

Escric l’activitat del dissabte 17 amb molta il·lusió perquè amb la Nora hem fet torró d’ametlles i ens ha quedat per llepar-se els dits. Aquest torró s’assembla al de xixona, simplement que no hem triturat del tot les ametlles i en comptes de sucre hem fet servir panela. Igualment, us deixo la recepta que m’ha inspirat per si us animeu a fer-la.

Quan realitzem una recepta sempre intentem fer-la divertida, deixant que la Nora pugui fer tot el que és capaç de fer i proposant-li que experimenti a nivell sensorial amb els diferents ingredients. Per exemple, aquí està ensumant la llimona ratllada i remenant la massa (tot i que la massa és densa s’hi esforçava molt).

Sempre està disposada a afegir els ingredients i en observar com la massa va canviant d’aspecte i de color. Si necessita tastar la seva evolució, li poso una mica en un plat perquè pugui anar provant com evoluciona la recepta sense problema.

Al final ens ha quedat un torró deliciós. Photo finish!

 

IMG_2647_FotorEl diumenge, vam fer una activitat més artística. A partir de la següent imatge vaig proposar la Nora si li venia de gust fer un cel d’estrelles a partir de pintura i boletes de paper (que amb molta dedicació vaig recollint de la màquina d’enquadernar de l’escola, sempre he pensat que servirien per alguna cosa).

240_f_10749313_j4tfopx4o30mhwbxvdbanlcdjjbnqy8qPrimer de tot, vam estar comentant la imatge. Què és aquesta fotografia? que hi veus? Després de deixar-li parlar i expressar-se vam arribar a la conclusió que era un cel de nit amb estrelles. També va dir que la lluna no estava, que eren llums com l’arbre de nadal… Gaudiu d’aquestes converses amb les vostres criatures! Són meravelloses.

thumb_img_2370_1024_fotor

Bé, la proposta que us presento es basa en pintar de blau marí en una cartolina i seguidament abans que s’assequi, llençar els paperets blancs perquè així es quedaran enganxats en la pintura. Li he deixat més cartolines al costat per si volia continuar fent aquesta proposta de la manera que ella volgués.

La part més divertida era quan havia de llençar les boletes de paper, no només per com és de gustós pel tacte, també pel sorollet que feien al caure.

Quan aixeques la cartolina. els paperets que no s’han enganxat cauen i es poden tornar a utilitzar així que no necessiteu molts. Amb aquests dos elements ha estat una bona estona creant i gaudint. I mentre l’observava pensava en que encara li queden per gaudir tantes nits de Nadal…que per cert, lentament, ja s’acosta!

Entre contes

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2645_Fotor

Avui toca l’activitat del dia 16!

Una de les coses que més li agraden fer a la Nora, és anar a mirar contes. Tenim moltes llibres a casa però també som molt aficionades d’anar a la biblioteca, estar tota la tarda xafardejant contes i agafar els que més ens han agradat.

Últimament ho hem tingut més complicat. Entre l’horari reduit que fa la biblioteca del poble i el naixement de la Lia no hem pogut passar tant sovint per la biblioteca. Avui, el nostre calendari ens ha convidat a tornar-hi a passar. I ha estat prou bé, la Lia ja aguanta més temps entre les tomes i les tres hem pogut remenar els contes. Al final hem triat aquests dos.

El secret de les girafes és un conte molt divertit i a més, amb ulls de mestra, penso que serveix per tractar la consciència fonològica. Parla sobre una girafa que està preocupada perquè quan va passejant, sent que tots els animals fan un soroll que els identifica. En canvi, les girafes no en fan cap. La història es basa en com li explica tota aquesta preocupació al seu pare i com el seu pare li dona una solució realment formidable i divertida (que no us explicaré, millor que sigui sorpresa). Això de la consciència fonològica ho vaig trobar interessant perquè al llarg de la història pots llegir un munt de sons i sorolls d’animals molt divertits de pronunciar.

El segon llibre, Angelina ballarina, tracta sobre una història fantàstica. La ratoina Angelina només somia en ballar i es passa tots els dies somiant i fantasejant que és una gran ballarina. Tant és aquesta fascinació pel ball que s’oblida de les seves obligacions: no recull les seves joguines, arriba tard a l’escola, li costa jugar amb les seves amistats, trenca les coses quan fa els seus salts…La mare està desesperada però al final troben la solució al problema. La família de l’Angelina decideix comprar-li un vestit de ballet i l’apunten a classes. L’Angelina és la ratolina més feliç del món i gràcies a que, per fi, se sent plena i arriba satisfeta i cansada de ballar cada tarda es troba molt més tranquil·la durant la resta de dia. Juga amb els altres, recull les seves joguines i ja no té aquesta necessitat imperiosa d’estar ballant tot el dia aquí i allà. Al final l’Angelina quan es fa gran, es converteix en la famosa ballarina que havia somiat de petita.

Amb el primer conte ens partim de riure però el segon ha passat a ser dels favorits. I la Nora necessita escoltar-ho uns quants cops al dia. I no ens fa res, perquè realment trobem que la història és realment respectuosa amb la llibertat i necessitats dels infants. Penso que amb aquest enfocament es podrien resoldre tants problemes de l’educació d’avui en dia que donaria per a fer un post sencer sobre el tema.

thumb_img_2344_1024_fotor

“Suc da sonja”

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2643_Fotor

Hola! Avui ja és 15!

Ja portava dies dient a la Nora que fariem un suc de taronja (o suc da sonja com diu ella), però no és fàcil. Pels matins estic sola amb les dues i al final mai trobem el moment. Després quan arribem a la tarda ja és una mica tard i van passant els dies sense fer el ¨suc da sonja¨.

Així que ahir a la nit, vaig posar l’alarma més d’hora per llevar-nos amb més temps i poder-lo fer. Vaig posar les taronges a la nevera i que estiguessin ben fresquetes.

El calendari d’advent a les 7.45h del matí ens ha convidat a fer el per fi esperat ¨suc da sonja!¨.

thumb_img_2293_1024_fotorPrimer hem agafat dues taronges de la nevera, l’espremedora i un ganivet. Li he proposat a la Nora si volia tallar ella les taronges. Fa molt temps que sap utilitzar el ganivet però igualment li recordem que vigili on col·loca els dits i que agafi ben fort la taronja. Li ha sortit força bé!

Seguidament hem endollat l’espremedora i li he ensenyat com s’havia de fer: agafar amb força mitja taronja i pressionar-la perquè la màquina comencés a girar i a fer suc.

De seguida ho ha començat a fer ella sola i fins i quan li he proposat que mirés que li passava a la mitja taronja ha cridat: Un foraaat!

Hem estat una bona estona perquè eren 4 meitats. En alguns moments m’ha demanat ajuda perquè es cansava de pressionar tota l’estona però per ser la primera vegada ho ha agafat amb moltes ganes i s’hi esforçava molt.

Quan hem acabat amb les taronges, hem pogut veure que havíem fet molt de suc. Li he proposat de posar-ho en un got i ho ha volgut fer sense problema. Des de ben petita que ha fet activitats de transvessaments de líquids.

M’ha demanat una palleta (blava! havia de ser blava, les altres no valien) i se l’ha begut sencer tota contenta. Bé, ha compartit una mica… m’ha deixat una glopadeta! En realitat era el suc però feia una pinta!!!

Jo he gaudit veient com s’ho bevia.

Trobem-nos en família

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2642_Fotor

L’activitat més especial d’avui dia 14, no ens l’ha regalat el calendari ni tampoc jo. El regal ens l’ha fet la nostra llar d’infants i les seves educadores.

La nostra escola es reserva un dimecres al mes a la tarda per les famílies del poble que tenen infants de 0 a 3 anys. Estiguin o no matriculades, tothom hi té lloc i elles preparen una activitat per fer conjuntament. El mes passat vam fer una cantada de cançons de tardor i avui ha tocat decorar un pal per cagar el tió.

thumb_img_2309_1024_fotor

Primer, els infants han pogut experimentar amb papers de colors (veieu la foto de dalt? es nota que s’ho han passat bé,oi?) i després de berenar una mica de fruita i galetes les educadores han posat unes taules i ens hem posat totes plegades amb els nostres fills i filles a decorar el pal. És una activitat senzilla però molt entretinguda: que si poso cola per aquí, ara enganxo un paper per allà…a la Nora ja li agraden aquestes activitats i penso que pel fet de poder-hi ser nosaltres presents amb ella segur que ha gaudit molt més fent-la. Gràcies a aquesta iniciativa que han tingut les educadores, fan que una tarda al mes sigui una estona ben especial.

Nosaltres som molt afortunades de tenir al costat de la Nora, educadores que respecten i estimen. Persones que s’estimen la seva feina i mai els hi falten ganes de fer els petons i les abraçades que calguin.

thumb_img_2308_1024_fotor

Sempré ho diré (i és una frase que ronda per les xarxes socials) que la meva forma de canviar el món, és la criança respectuosa. Que bé, que la Nora la rebi tant a casa com a la seva escola.

Entre segells i sobres

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2640_Fotor

Avui dimarts 13, ha sigut un dia més aviat de bona sort. La Nora ha estrenat el seu segell, regal de la Berta, una amiga que a part de ser educadora infantil, és mare i una preciosa artista!

img_2257_fotor

Aquesta activitat, està relacionada amb la que vam fer el dia 1 “Aquest nadal, pensa en mi!”. Vam fer unes targetes amb purpurina per repartir als companys i companyes de l’escola, perquè les poguessin penjar a l’arbre.L’activitat d’avui, serà fer uns sobres amb el corresponent segell, però no serà un segell ordinari qualsevol. Hi posarem el segell que ens va regalar la Berta i on es pot llegir “Nora”.

Tot i que, la Nora sempre participa i observa quan faig coses d’scrapbook mai ens haviem posat en plan seriós a estampar segells amb ella. Li he demostrat una vegada com fer-ho i n’ha tingut prou. Sobretot, li he destacat que mirés si el segell estava pintat del color que ha triat i un cop ho estigués, estampés el segell i apretés amb força. Ho ha fet força bé, i han quedat molt bé. Després ella mateixa ha volgut decorar alguns amb gomets d’estrelles.

Després hem ficat dins dels sobres les targetes que vam elaborar el dia 1. També li he explicat primer com fer-ho. Obrir bé el sobre i ficar a dins una targeta. Després tancar-lo i pensar a quin infant de l’escola li vol regalar. Així, hem recordat a tots i totes incloses les educadores.

Ja tenim els sobres tancats i preparats, ara li toca a la Nora repartir-los (uix! això de repartir li encanta moooolt! qui la pogués veure per un foradet!)

A mi ja m’ha repartit un, i no hem trigat ni un segon a penjar-lo del nostre perfect tree!.

img_2292_fotor

Snowflakes!

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2639_Fotor

El dia 12 ens premia amb una activitat senzilla, però preciosa!

img_2249_fotorPer realitzar aquesta activitat necessitarem una base fosca, estrelles en forma de flocs de neu (o de la forma que vulgueu) i polvos de talc de color blancs. Avui farem estrelles de neu!

És molt fàcil, poseu a sobre de la base fosca els flocs de neu i deixeu que els polvos blancs vagin caient per sobre. Després, treieu els flocs i sorpresa! ha quedat tot nevat excepte les estrelles. En el meu cas he utilitzat goma eva negra com a base, i amb un drap humit puc netejar la resta de polvos i tornar a començar!

Què és una xirimoia, vull aprendre a enganxar amb celo i el meu llibre d’aventures.

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2638_Fotor

Aquesta setmana, amb tants festius pel mig i els dos ponts ens ha sigut una mica complicat poder fer el calendari cada dia amb normalitat, he hagut de pensar activitats senzilles i de poca preparació perquè hem marxat fora tots els dies i no he tingut gaire temps de penjar les activitats dia a dia.

Tot i això, han estat dies xulíssims i els hem gaudit en família i amb les nostres amistats. Així que han estat un regal que hagués merescut, fins i tot, un dia en el nostre calendari.

A continuació, us explico les activitats dels dies 9,10 i 11.

El dia 9 va ser una mica de bojos perquè havíem anat a passar el dia fora però vam arribar a una hora prou raonable per fer aquesta activitat. Tot i així, ja veieu que la preparació és mínima i és molt assequible. Es tracta d’oferir a l’infant papers d’embolicar regals (jo els que m’agraden els guardo precisament per fer activitats amb la Nora), unes tisores i una màquina de celo. No us imagineu la gràcia que li va fer! Una cosa tant quotidiana com aquesta. L’activitat està pensada, sobretot, per ensenyar-li a enganxar els trossets de paper ella sola. Sempre li ha cridat molt l’atenció la màquina del celo però mai li ha acabat de sortir bé: o no se li talla bé, o se li doblega i ja no serveix, tira massa fort i surt un tros de celo enorme, etc…Portava dies pensant que seria un moment ideal proposar-ho com activitat al calendari i dedicar-me a estar per ella i a ensenyar-li a enganxar bé (les instruccions bàsicament han sigut: agafa el celo, estira una mica, baixa per tallar) i us puc ben assegurar que ho ha entès súper ràpid!

thumb_img_2246_1024_fotorEl dia 10 vam poder fer l’activitat més amb calma al matí. Li tenia preparat un “llibre d’aventures”. És un llibre molt fàcil de fer, es una cartolina doblegada per la meitat amb làmines de troncs petits. Cada peça té un dibuix i es pot enganxar amb velcro. L’activitat és senzilla, es tracta d’anar agafant les peces i a mida que es van enganxant ens anem inventant una història. Es pot fer una versió més senzilla, no cal que siguin peces de troncs, podeu doblegar qualsevol cartolina i en comptes de peces que siguin fotografies, imatges retallades o impreses, etc.

El que si he trobat important és que mentre anem explicant la història les imatges es vagin enganxant d’esquerra a dreta i una al costat de l’altra. Aquesta, és una activitat de pre-lectura i escriptura perquè sàpiguen la direccionalitat, es a dir, que es llegeix (i s’escriu) d’esquerra a dreta.

Ha sigut tot un èxit, ja que, cada cop que comença el joc surt una història diferent. Fins i tot, s’ha enganxat l’avi Joan i la Nora li ha anat explicant a qui es trobava com era el seu nou conte d’aventures!

thumb_img_2244_1024_fotorEl dia 11 vam estar tot el dia amb les nostres amistats fent un dinar de Nadal. Les nostres criatures no van parar de jugar i s’ho van passar genial! Quan vam arribar a casa encara ens esperava una altra activitat. Vaig arribar a temps per canviar l’objecte de la bola, ja que, més activitats ja no podiem fer! Se’m va ocòrrer oferir-li una cosa més tranquil.la, que ens permetés anar afluixant el to, ja que s’apropava l’hora de dormir. Vam descobrir per primera vegada què era una xirimoia! La seva olor, tacte i textura…i sobretot, com es menja! La vam tallar per la meitat i amb una cullera vam anar descobrint totes les llavors que portava a dins.

Vam anar a domir, amb un gust dolç deliciós. Dolços somnis, mai millor dit!

Tothom voldria un poni

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2637_Fotor

Si estàs fent el calendari d’advent, reserva un dia per regalar-li allò que realment li agradi: li agrada la música? segur que podeu anar a un concert. Potser l’aigua? aneu a la piscina.

Avui, pensava en l’escrit que em van regalar a la formació Waldorf que vaig fer embarassada de la Nora. Un escrit que agafaria tot el sentit del món quan vaig ser mare i que m’he de rellegir de tant en tant per no oblidar que ella és més de la vida que meva.

Els teus fills no són els teus fill

Els teus fills no són els teus fills
són fills de la vida
desitjosa de si mateixa.No venen de tu, sinó a través teu
i, encara que estan amb tu,
no et pertanyen.Pots donar-los-hi el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè ells
viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s’endarrereix
ni s’atura en l’ahir.Tu ets l’arc del qual els teus fills,
com fletxes vives, són llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d’arquer,
sigui per la felicitat.

KHALIL GIBRAN
(Del seu llibre “El profeta¨)

Doncs la inclinació a la meva mà d’arquera ha fet que la Nora avui passi un dia feliç muntant a cavall (en realitat és un poni però ella li diu cavall petit). I a més, pel mig del poble, tant contenta sense deixar afluixar el somriure i saludant a tothom…

thumb_img_3293_1024_fotor

Per cert, el títol fa honor a la cançó de Mumusic Circus, “Tothom voldria un poni”! ens encanta!