COACHING CULINARI EN FAMÍLIA

Hola famílies, us ve de gust una mica de coaching culinari? Segur que després de llegir aquest post, us animeu a cuinar amb els vostres infants!

Moltes persones ens comenten que no s’ho passen bé cuinant en família. Diuen que la cuina acaba sent un caos i fins i tot, hi ha famílies que no deixen que els seus infants entrin a la cuina! Això últim ens sorprèn molt! A la cuina si ens organitzem bé i planifiquem com dur a terme la recepta, pot arribar a ser una experiència divertida i positiva. És com un laboratori d’experiments on desenvolupar projectes que després, et pots menjar. A més, és un plaer sensorial pels infants. Està plena d’estris estranys i curiosos electrodomèstics que converteixen els aliments en el que tu vulguis: les fruites en un batut, unes ametlles en trossos petits o en pols, etc. Està plena de paraules estranyes i noves: tamisar, reservar, a punt de neu, nou moscada… i plena de colors, olors, textures, temperatures, accions i processos… De veritat que la cuina sempre pot ser una activitat súper interessant, entretinguda i saludable!

El que si està clar és que per fer aquest tipus d’activitats amb infants ens cal una mica d’organització i planificació. A continuació, us donem uns quants consells que us poden servir.

  1. La preparació prèvia és molt important per assegurar l’èxit.

Primer de tot, cal triar i pensar bé que voleu cuinar. Al principi, trieu coses fàcils i ràpides on els infants puguin participar força. Només quan ja s’han passat moltes estones a la cuina tenen més capacitat per esperar i estar concentrats estones més llargues. Si podeu, feu la tria de la recepta de manera conjunta, sempre es pot escollir amb la seva companyia. Si heu de fer un postre, trieu 3 possibles receptes i escolliu una. Si per exemple, la única opció és “pastís de pastanaga” doncs li podríeu presentar tres pastissos diferents i triar-ne un també. Potser en comptes d’un postre cal fer una amanida. En aquest cas, trieu quins ingredients poseu de tots els que es poden posar en una amanida. Una altra opció és partir d’una recepta base (per exemple la recepta de pa de pessic amb la mesura del iogurt) i deixar que escullin els “extres” (El podem fer amb poma, cacao, nous…).

Abans de començar a cuinar, us aconsellem que prepareu bé tots els ingredients i estris o aparells que necessitareu, així evitareu trencar amb la concentració i dinàmica de l’activitat. De tota manera, a mesura que es fan més grans, fins i tot el fet de buscar la farina al seu lloc, o treure el que necessitem de la nevera, pot ser part de la recepta. No cal que els ingredients estiguin pesats, tallats i pelats, ja que, depenent l’edat ho podreu fer amb la seva ajuda, si més no, es pot fer davant seu perquè ho vegin. I si tenen un davantal a la seva mida…millor que millor!

Després cal explicar què cuinarem. També se’ls hi pot explicar que per preparar la recepta que heu escollit cal anar pas per pas. És com un joc on has d’anar seguint unes instruccions i unes proves perquè la recepta quedi bé. Per altra banda, si el que prepareu és més senzill com per exemple una amanida, podeu anar preparant i triant els ingredients segons els vingui més de gust. Tenim la idea al cap de posar-nos a cuinar amb els infants quan fem alguna cosa especial (per exemple, un pastís) però també us poden ajudar a preparar el sopar. El simple fet de poder preparar-se el berenar o l’esmorzar ja els encanta. Sucar el pa amb tomàquet? Fer el suc de taronja? Servir-se la llet? Tallar trossos de fruita? Us asseguro que ho poden fer amb força autonomia molt abans dels 3 anys.

Establiu les normes que creieu convenients per tal que la higiene i la seguretat siguin les més adients i expliqueu-les al principi de tot (si cal li recordeu durant l’elaboració, clar). Nosaltres a casa també tenim les nostres normes: amb els ganivets s’ha de tallar amb l’adult al costat, igual que quan utilitzem els fogons. Una altra norma és que si no rentem les mans, no podem començar l’activitat i que després cal ajudar a la mare a recollir (aquesta última és la que més costa perquè ja estan cansats, però encara que sigui poca cosa sempre cal animar-los a recollir una mica). Un altre requisit alhora de fer l’activitat, és que el menjar no es pot llençar a terra (vam tenir una època que quan alguna cosa ja no la necessitàvem doncs ale! sortia volant). La última norma és que hi ha instruccions que no es poden canviar perquè si no, la recepta no surt bé. Passa sovint que els infants veuen la recepta com un joc i, per exemple, si no cal posar més farina volen posar més perquè els hi encanta. Llavors sembla que els haguem de tallar el rotllo, no? Doncs no cal, podem explicar que això en la recepta mateix no es pot fer però li podem oferir un bol i una cullera perquè puguin experimentar.

  1. Mentre cuinem: autonomia i acompanyament, experimentació i creativitat.

Hem pensat en resumir amb aquestes paraules el què passa mentre cuinem amb els nostres infants. Ens hem d’assegurar que puguin fer el màxim de coses amb la màxima autonomia possible i nosaltres els acompanyarem en tots aquests moments i situacions que es donin. Explicant els passos que necessitem fer, donant el suport suficient perquè puguin fer les coses sols, oferint espais perquè experimentin, etc.

Autonomia i acompanyament de l’adult:

Com hem dit anteriorment, hauríem de facilitar la seva participació a la cuina. És a dir, haurien de ser el més autònoms possibles. És tan fàcil com adaptar algun prestatge o calaix baix per posar-hi els seus gots, plats petits, tovallons, una ampolleta o gerreta d’aigua…així poden ajudar a parar la taula o preparar-se el seu berenar molt més còmodament. I fins i tot alguna cosa per picar…però…”si posem coses per menjar al seu abast…picaran tot el dia!!” (Deveu estar pensant) Doncs no! Al principi els fa molta gràcia i ataquen el seu petit rebost cada 15 minuts, però després hi van quan realment en tenen necessitat. La clau està també en posar-hi aliments que no et sàpiga greu que mengin sovint…en comptes de galetes ensucrades podeu posar-hi fruits secs o panses…en comptes de xocolata podeu oferir fruita fresca… Els fem massa dependents, hi ha infants que ja saben vestir-se sols, i que encara es veuen obligats a demanar un got d’aigua quan tenen set, perquè no la tenen a l’abast o no se’ls deixa que se la serveixin. No té massa lògica, oi?

En el dia a dia…deixar que col·laborin a la cuina, no és massa difícil i els ajudarem a ser molt habilidosos pel que fa a la motricitat fina i domini d’accions senzilles amb les seves manetes: tallar alguna verdura per la sopa o l’amanida, pelar amb el pelador els carbassons, trencar els ous amb molta cura, posar ametlles a la balança, posar cullerades de coco ratllat, acostar-te els ingredients, tallar o pelar, remenar…etc. Pensem que és important que els deixeu participar i ser protagonistes de qualsevol acció que puguin fer, per petita que sigui. I amb la nostra supervisió, podran passar la batedora a la crema de verdura, batre els ous per la truita, parar la taula… Son moments que comparteixes de qualitat i on es pot conversar tranquil·lament. A més l’espera pel sopar…se’ls fa més curta!

Es clar que cal tenir present la seguretat. Però això, en funció de l’edat i la pràctica, ho anirem valorant. Per tallar, per exemple, començarem amb ganivets de punta rodona que no tallin gaire, tallant coses toves. Alhora de pelar, es pot utilitzar un pelador. Els estris perillosos com la batedora, el forn i els fogons cal utilitzar-los sempre amb l’adult al costat. Però que la seguretat no us serveixi d’excusa per no deixar-los participar.

Mentre elaboreu el plat, expliqueu tot, qualsevol detall de la recepta. Els hi encanta aprendre qualsevol cosa relacionada amb allò que els resulta curiós (per a què serveix la balança i els diferents estris, perquè és important escalfar el forn, etc…). El vocabulari que aprenen d’aliments es impressionant. Per exemple, us poden ajudar a enfarinar els peixos i d’aquí conèixer els tipus de peixos i les seves diferències: lluç, sardines, verat, etc. Si necessiteu utilitzar els fruits secs podeu treure tots els que teniu i deixar que tastin i coneguin: les nous, avellanes, ametlles, anacards, nous de macadàmia… (Segur que diuen: – De macadàmia? Si, filla meva. – I els cacauets també? Doncs no, els cacauets són una llegum, ho sabies? –I què és una llegum? Doncs les mongetes, els cigrons, les llenties són llegums. –I per què?…) Aprofiteu per xerrar i passar una bona estona connectats! I tot això té molt a veure amb la seva autonomia, amb conèixer els aliments i saber que mengen. En adquirir uns hàbits saludables i una riquesa de vocabulari que els permetrà tenir converses molt més complexes i enriquidores. A més, d’augmentar molt la seva coneixença del medi que els rodeja.

Experimentació i creativitat:

Un altre aspecte important (importantíssim!) és l’oportunitat d’experimentació que ens dona la cuina. En aquestes edats, els infants experimenten i aprenen a través dels sentits. Deixeu-los tocar, olorar, llepar i tastar…que un nen de 4 anys detecti la canyella en una recepta només olorant el plat…no es fruit de la casualitat. Tot és experiència i aprenentatge. Si per qüestions d’higiene no ho pot fer amb el menjar de la recepta, reserveu una petita porció en un altre plat.

Els hi podeu permetre que facin les seves farinetes i que provin de barrejar els ingredients i anar tastant els seus experiments. Us encantarà observar com es concentren i a més, és una manera que estiguin entretinguts mentre feu els passos menys agraïts de la recepta.

Cuinar és una manera d’estimar els aliments. Quants infants no mengen amanida però si que van menjant pastanaga, tomàquet, cogombre…a mida que la van elaborant. Intenteu cuinar alguna cosa que no els entusiasmi gaire i veureu com algunes vegades, dona bons resultats!

Es pot completar el fet de cuinar amb alguna activitat divertida. D’idees n’hi ha tantes com persones dins de casa. Per exemple, a nosaltres ens agrada molt preparar un àpat com si fóssim un restaurant. Normalment ho fem “sorpresa” per l’altre meitat de la família. Primer, pensem el que menjarem (pot ser una cosa ben senzilla), ho cuinem, parem la taula amb algun detall bonic (una espelma, una flor…) i un cop asseguts els “comensals” servim el menjar com uns bons cambrers. Expliquem què és cada cosa i, a vegades, fins i tot li posem nom al restaurant. Potser podríeu fer cadascú una pizza i posar-hi els ingredients que cadascú vulgui, o dibuixar en la pizza una cara, un cotxe, l’univers… Potser podríeu tallar els ingredients d’una amanida amb diferents formes geomètriques. Potser podríem fer una macedònia intentant no repetir cap color.

Imaginació al poder!

Compartiu i tasteu amb la seva companyia el producte final. Porteu unes porcions a l’escola, a casa dels avis, amb els convidats…els hi encanta compartir (encara que no ho sembli a vegades) i sentir que té un valor el que han elaborat.

Penseu que cuinar és una activitat que cal fer-la i per sort, molt sovint! La seva complicitat sempre farà que sigui una tasca molt més senzilla i divertida.

Esperem que aquestes línies us hagin animat a fer més activitats sobre els fogons i us animem a que ens seguiu perquè encara us hem de compartir moltes idees i receptes més!

Yaëlle i Carol

 

 

Anuncis