Contes escatològics

Avui us vull proposar tres contes que ens encanta explicar a casa, a qualsevol moment del dia. Estem en una etapa escatològica total, a vegades tinc la sensació que ens passem el dia parlant de pets i caques. La Chimbarona gran està en en procès de deixar els bolquers, això si, va a dies i quan ella vol. Estem en aquell moment en què everybody pregunta “com és que la Nora que és tant gran encara va amb bolquers?”. Meeeec! Pasapalabra! L’autonomia no té res a veure amb la maduració del “esfínter control”, a més, ara que ho penso…a vostè que li importa senyora??

La Chimbarona petita ha après a fer pedorretes amb la boca així que, com veieu, en parlem molt de pets i caques.  Doncs si vols caques, dues tasses (uf! quin mal gust no?). També expliquem contes!

Un dels contes que més ens agrada (parlo en plural perquè a mi també m’agrada, el trobo divertit i molt respectuós amb el moment) és el d’aquest ratolí tafaner que només fa que mirar que tenen els altres animalons dins del bolquer. La sorpresa vindrà quan tots els amiguets també voldran saber que porta ell dins el bolquer! I quina gran sorpresa ens portarem! A més, és un llibre amb solapes molt divertides

el-ratoli-tafaner

Un altre conte que ens fa riure molt (em sembla que és un dels clàssics i més populars dels de la secció “caques”) és “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap”. D’aquest sóc fan perquè m’encanta explicar-lo, m’encanten les il·lustracions i trobo que el final és molt graciós. A més, alhora de descriure els cagallons, tenen una semblança amb el llibre anterior que els fa com cosins-germans. El que més gràcia li fa a la Nora quan l’explico és fer una mica de musiqueta i sons estranys amb la boca per descriure cada caqueta.

la-talpeta-que-volia-saber-qui-li-havia-fet-allo-en-el-cap

I aquest últim conte que us proposo, el vam trobar una tarda a la biblioteca i ens va fer riure molt. Va ser un dels contes que va inaugurar aquesta etapa de pipis i caques (i pets). Va ser quan em vaig adonar que necessitem parlar del tema i que la Nora es peta el cul de riure quan expliquem contes d’aquesta temàtica. Es diu “El secret de la girafa”. Ja en vam parlar d’aquest i algun altre mes el dia 16 del nostre Calendari d’Advent. Tracta d’una girafa que està preocupada perquè troba que tots els animals de la selva fan algun soroll característic, en canvi, les girafes no en feiem cap. Parla amb el seu pare de la seva preocupació fins que, per fi, li explica el gran secret. I és un secret ben divertit i que convida a acabar el conte amb un gran somriure.

el-secret-de-les-girafes

Espero que per les que estigueu passant la mateixa etapa que nosaltres us serveixin aquestes propostes i us acompanyin en aquest procés de deixar (o no) els bolquers.

Caca-pedo-culo-pis ben gran!

 

Anuncis

Entre contes

thumb_IMG_9077_1024_Fotor     IMG_2645_Fotor

Avui toca l’activitat del dia 16!

Una de les coses que més li agraden fer a la Nora, és anar a mirar contes. Tenim moltes llibres a casa però també som molt aficionades d’anar a la biblioteca, estar tota la tarda xafardejant contes i agafar els que més ens han agradat.

Últimament ho hem tingut més complicat. Entre l’horari reduit que fa la biblioteca del poble i el naixement de la Lia no hem pogut passar tant sovint per la biblioteca. Avui, el nostre calendari ens ha convidat a tornar-hi a passar. I ha estat prou bé, la Lia ja aguanta més temps entre les tomes i les tres hem pogut remenar els contes. Al final hem triat aquests dos.

El secret de les girafes és un conte molt divertit i a més, amb ulls de mestra, penso que serveix per tractar la consciència fonològica. Parla sobre una girafa que està preocupada perquè quan va passejant, sent que tots els animals fan un soroll que els identifica. En canvi, les girafes no en fan cap. La història es basa en com li explica tota aquesta preocupació al seu pare i com el seu pare li dona una solució realment formidable i divertida (que no us explicaré, millor que sigui sorpresa). Això de la consciència fonològica ho vaig trobar interessant perquè al llarg de la història pots llegir un munt de sons i sorolls d’animals molt divertits de pronunciar.

El segon llibre, Angelina ballarina, tracta sobre una història fantàstica. La ratoina Angelina només somia en ballar i es passa tots els dies somiant i fantasejant que és una gran ballarina. Tant és aquesta fascinació pel ball que s’oblida de les seves obligacions: no recull les seves joguines, arriba tard a l’escola, li costa jugar amb les seves amistats, trenca les coses quan fa els seus salts…La mare està desesperada però al final troben la solució al problema. La família de l’Angelina decideix comprar-li un vestit de ballet i l’apunten a classes. L’Angelina és la ratolina més feliç del món i gràcies a que, per fi, se sent plena i arriba satisfeta i cansada de ballar cada tarda es troba molt més tranquil·la durant la resta de dia. Juga amb els altres, recull les seves joguines i ja no té aquesta necessitat imperiosa d’estar ballant tot el dia aquí i allà. Al final l’Angelina quan es fa gran, es converteix en la famosa ballarina que havia somiat de petita.

Amb el primer conte ens partim de riure però el segon ha passat a ser dels favorits. I la Nora necessita escoltar-ho uns quants cops al dia. I no ens fa res, perquè realment trobem que la història és realment respectuosa amb la llibertat i necessitats dels infants. Penso que amb aquest enfocament es podrien resoldre tants problemes de l’educació d’avui en dia que donaria per a fer un post sencer sobre el tema.

thumb_img_2344_1024_fotor