Els escrits de la Yaëlle: Culpable…d’estar embarassada del tercer!

Instruccions per seguir llegint…
Seu tranquil·lament i dibuixa’t un somriure a tu mateixa. Evita seguir llegint si estàs de mal humor o massa sensible. Si et sents identificada amb algun dels comentaris, no t’emprenyis ni et flagel·lis. És més que probable que l’embarassada en qüestió s’ho hagi agafat bé; diuen que tenim una hormona de la felicitat, i no crec pas que s’hagi emprenyat, almenys no és el meu cas. Ah…i el femení que utilitzo es refereix a “persona”, no us penseu que només m’han fet comentaris dones.
Només he considerat graciós explicar, en un sol text, tot els comentaris i reaccions que he viscut durant aquests primers mesos d’embaràs.
Des que em vaig quedar embarassada del tercer fill i ho he anat enunciant…he rebut respostes de tot tipus…Al principi no em va sobtar…però mica en mica he anat fent recopilació de les respostes i reaccions de la gent…i són dignes de sorpresa! A més moltes es repeteixen en força ocasions…és curiós!
La gran majoria de gent es mostra sorpresa. Sí, és veritat, el tant per cent de famílies amb tres fills, és força inferior als que en tenen dos. “Esteu bojos…o que valents…” també és una reacció força corrent. Però no és necessària una mica de bogeria per decidir-te a tenir fills, i per decidir coses a la vida en general? De fet parlant amb famílies nombroses, la majoria et diuen que el canvi i la feinada és molt superior de 1 a 2 que de 2 a 3…llavors, perquè quan anuncies el segon embaràs, ningú no et preveu?? Ningú et diu…no tindràs braços per agafar-los als dos a la vegada (o sí…però t’hi deixaràs l’esquena), quan un faci pit, just l’altre s’haurà fotut de morros i hauràs d’aixecar-te corrent; quan siguin més grans voldran la mateixa joguina, tot i tenir-ne 300 mes escampades; a la banyera es liarà un “cristu” d’aigua que ni t’explico…Perquè la gent no és tan considera i et preveu en el segon?
Llavors venen algunes reaccions més “sorprenents”…
-Algunes t’insulten (amb tot el carinyu eh!)…no saben si els estan prenent el pèl…o si va en serio això de que esperes el tercer…
-Però…és buscat??….perdonaaaaaaa? et pregunto jo a tu sobre la teva vida íntima o quantes vegades a la setmana fas un polvet?? I t’ho pregunta gent que ni tan sols sap com et dius de cognom ni han fet un cafè amb tu mai! Home…per fer aquestes preguntes, es necessita una mica d’intimitat no??? A més…si t’ho dic amb alegria, que estic embarassada, no seria igual això?
-Heu pensat…que haureu de canviar el cotxe? Doncs home gràcies per fer-m’hi pensar! Però si et dic que tinc un vehicle de més de 10 anys, i un de més de 20…pots arribar fàcilment a la conclusió que de totes maneres, en breu, hagués hagut de canviar de cotxe. De fet, ara que hi penso, potser el meu subconscient m’ha fet quedar embarassada del tercer per decidir-me d’una vegada a canviar-lo.
El tema del cotxe és un d’aquells fenòmens familiars curiosos…n’hi ha que amb el primer fill ja es canvien el cotxe per un “monovolumen” de 7 places…seguint aquesta línia, jo hauria de fer-me amb un autobús o un camió. Per favor…que tindré tres fills…no 200 caps de bestiar!
-Això del cotxe va lligat a la pasta (no als macarrons…sinó la pasta que paga factures i roba)… “jo pels diners no ho faig” em diuen. Us asseguro que si veiéssiu les meves comptes…no seria el que us faria decidir per un tercer fill, potser més aviat en vendríeu un dels que ja teniu! D’entrada, que la despesa important és amb el primer… per començar perquè estàs carregat de tonteries i et penses que necessites tot allò que t’ofereixen a les botigues de nadons, i segon perquè hi ha moltes coses que un cop comprades per al primer…et serveixen per al segon, el tercer, i els que vinguin… A més…tot depèn de l’estil de vida i les prioritats que tinguis…conec molta gent que amb un sol fill, gasta més del que jo gastaria amb 5! Marques de roba que s’utilitzen, si acceptes o no el que et donen amics, veïns i familiars, restaurants que freqüentes, tipus de vacances, escoles que pagues…
-Això només m’ho ha dit una persona…però em va fer molta gràcia. Per enunciar a la feina el meu tercer embaràs, amb un toc d’humor, vaig posar acompanyant els dolços la frase “On mengen dos, mengen tres…” I em va etzibar…això no és veritat eh…”on mengen dos, no mengen tres eh…que només tens dos tetes!!!”. Per sort els altres dos ja mengen espaguetis i bistecs…!
-“Família nombrosa…podràs tenir el carnet amb descomptes!” Uuuuuu…i això…quant representa al mes? Per les converses que he tingut amb altres mares de 3 o més fills (sí…no sóc l’única, n’hi ha més de la meva espècie), el carnet aquest, fa il·lusió quan te’l fas…però després et passes la vida traient-lo per preguntar si et fan descompte i guardant-lo sense haver obtingut cap benefici.
-Força gent fa aquesta insinuació…jo crec que amb un punt de mala baba…”i si són dos?”… “ segur que no són dos?”…ja és mala llet eh! Sembla que et diguin…Si has estat valenta per decidit tenir el tercer…doncs ara que en siguin dos de cop…”pa joder! Toma ya!”.
-T’insinuen també que això és perquè els altres dos són “molt bons”…(dedueixo que ser “bons” vol dir…menjar bé, dormir bé, no fer masses rebequeries…). A veure…sóc incapaç de definir els meus fills com a bons o dolents, però sí que puc dir que, per exemple…dormir, el que se’n diu dormir tota la nit…no ho he fet des que va néixer el primer (fa 5 anys i mig), fins fa uns pocs mesos, i encara no ho faig totes les nits, moltes es desperten i venen a buscar-nos. Per tant…aquesta teoria tampoc serviria. O…”estàs feta per parir”….aixxxx…si això fos veritat! Només diré, que volent parts naturals, he acabat amb dues cesàries…per tant no seria el cas. Tinc amigues, afortunades elles, que es pot dir que han parit amb la mateixa dificultat amb que et tires un pet. Segons aquesta teoria “aplastant”…haurien de tenir 15 fills, no?. O “L’embaràs és el teu estat natural…” jajajajaj…sobretot amb els meus primers trimestres…on em gasto més amb “Cariban” que en gasolina! (per les inexpertes, el Cariban és el medicament per marejos i vòmits durant l’embaràs).
-Algunes, segurament les que algun dia es van plantejar tenir-ne tres però al final, per les circumstàncies que siguin, no ho han fet, es justifiquen…no passa res, tothom tranquil! No estic fent campanya perquè tothom es decideixi a tenir tres fills! De veritat! Només he decidit tenir-ne 3 jo…no cal que tothom els tingui! Cadascú que tingui els que pugui, vulgui o consideri oportú.
-N’hi ha que, sense dir massa cosa, reaccionen igual que si els haguessis dit… “tindré un tercer fill, i TU PAGARÀS LES FACTURES I LA MANUTENCIÓ FINS QUE VAGI A LA UNIVERSITAT!”. Ulls com taronges, mans a la boca, cara d’espant…intriga…què els deu passar pel cap??
-“Però…ara ja et plantes no??” I sinó, que passa? Em fareu tancar?
-És curiós perquè si tens dos fills del mateix sexe, està molt més acceptat “anar a buscar el nen/la nena”. Total…si ja tens la parelleta…perquè vols un de “repe”? No??? Com si es tractés de cromos. Vull un tercer fill…m’és igual el sexe…m’és igual si és nen o nena, m’és igual si vol el cabell llarg o curt…
I per suposat també n’hi ha alguna, per sort, que reacciona emocionant-se, amb il·lusió…dient “ostres que bé”, “que guai”, “quina il·lusió”…tocant-te la panxa, i preguntant-te i cuidant-te…com si fos el primer!!!! Perquè sí, estimades persones veïnes, conegudes i desconegudes, amigues i familiars…el tercer, fa tanta o més il·lusió que el primer. Potser no tenim tant de temps per demostrar-ho amb fotos, comentaris al Facebook o mimant-nos tant com voldríem o ens mereixeríem, però la il·lusió, les ganes, la preocupació perquè tot surti bé, és fins i tot més que amb el primer. O els que heu tingut el segon fill, no us ha passat? Jo almenys pensava amb el segon…vols dir que l’estimaré tant com al primer? No pot ser…és impossible, pobreta, l’estimaré…però tant no és possible. I sí…i tant que és possible! Doncs a la tercera…i segur que a la quarta i la cinquena…també. L’amor no es divideix, es multiplica.
Reflexionant sobre el tema i parlant amb amigues…de fet una mica això de qüestionar o sorprendre’s, també es fa amb les famílies que decideixen no tenir fills, o els tenen més tard del que el “jurat popular” considera, o només en volen tenir un. És com si hi hagués estipulada una normativa referent a la família…i sempre que et surtis d’aquí, ja l’has espifiat… primer, tenir parella, casar-te (amb més o menys pompa), tenir un primer fill, sense esperar més temps del que la veïna de quart consideri adequat i tenir el segon (si pot ser del sexe oposat al que ja tens…millor que millor). I aquí plantar-te. Doncs ho sento senyores i senyors…n’hi ha que hem vingut al món a tocar els nassos…i a ser feliços a la nostra manera, encara que sorprengui.
No hi ha un motiu concret, no cal que ens justifiquem, no és perquè ens surtin els diners per les orelles ni perquè tinguem problemes mentals ni som de cap secta.
Per tant…si…em declaro culpable…
Culpable de tenir dos fills, un nen i una nena, de 5 i 4 anys, i que es porten menys de dos anys entre ells!
Culpable d’estar embarassada del tercer i d’haver-lo desitjat!
Culpable de sentir-me il·lusionada per l’embaràs!
I culpable de trencar els esquemes de molta gent!

Consells per la propera vegada que t’anunciïn un tercer embaràs…
Somriu, felicita i si vols allargar la conversa, pregunta com està la mare. Si et sorprèn en excés…retira’t discretament amb qualsevol excusa.
IMG_20170322_180241

Anuncis

LLIBRES QUE ACOMPANYEN L’EMBARÀS CONSCIENT I LA CRIANÇA

Una de les meves primeres entrades, com ja sabeu, va ser l’embaràs conscient. En aquesta entrada explicava que una de les (moltes) maneres d’anar agafant consciència d’aquesta nova etapa és llegint llibres.

Com he dit més d’una vegada, la maternitat és una etapa ideal per fer-ho.

M’encanta llegir, sóc una gran devoradora de llibres i he pensat en compartir alguns dels que em van acompanyar en aquest procès.

Articulo0000008

El primer cop que vaig llegir el llibre tenia 25 anys. Em va impactar molt i va fer un canvi radical en la meva manera de veure la matenitat. Sempre vaig pensar que si algun dia esperava un fill el tornaria a rellegir. Jean Liedloff és una antropòloga que ens explica que és el concepte Continuum. El nadons han d’arribar al món a poc a poc, de manera segura. Quan neixen estan fets per ser portejats en braços, tenir alimentació a demanda (al ventre tenien alimentació constant), sentir que les seves necessitats principals estan satisfetes. Integrar-los en el món adult amb afecció i seguretat és una bona manera d’incloure’ls dins de la societat. Els nens als braços dels pares i portejats estan molt “estimulats”. Veuen com funcionen les coses, es socialitzen i veuen com ens relacionem, observen com fem servir els objectes… Ens explica que els nadons que han crescut amb seguretat són adults més independents.

l_comeramarmamar

En aquest llibre es recullen tres dels millors llibres del pediatra Carlos González: “Mi niño no me come”, “Bésame mucho” i “Un regalo para toda la vida”. En el primer ens dóna consells sobre alimentació i ens explica com intruduir l’alimentació complementària a partir dels sis mesos. El segon és sobre pautes educatives i criança natural i respectuosa i el tercer i, per a mi, el més important sobre lactància. Mites, funcionament del pit, correcta col·locació del nadó, etc. De ben segur que si acabes donant el pit al teu nadó sabràs perquè es diu “Un regalo para toda la vida”.

entre tu pediatra y tu

És una sel·lecció de 200 cartes de les milers que Carlos González ha anat contestant al llarg de la seva carrera a la revista de Ser Padres. És interessant veure quines angoixes i problemes es troben altres pares i quines solucions i consells hi dóna. Funciona com una guia pràctica de consulta i dubtes. A mi em va servir per tenir autonomia alhora de decidir què volia fer amb la Nora, a vegades ens trobem amb pediatres que no ens ajuden i no ens donen les respostes que necessitem, per no dir que la majoria no tenen formació suficient en lactància i alimentació complementària a demanda. Aquest llibre es queda entre el teu pediatra i tu!

principal-dormir-sin-lagrimas-es

De sempre he tingut claríssim que deixar a nadó plorar no és bo, ni és la solució. Com a mestra, persona, amiga, mare… mai t’ho aconsellaria. Només cal veure les mancances de seguretat i inestabilitat emocional que tenen molts nens i nenes d’avui en dia a les escoles. Una relació estable, segura, tranquil·la i bona amb el teu fill és fundamental pel seu desenvolupament. Penso que ens cal molta informació sobre com és la son infantil (i la nostra). Per què els nadons es desperten tant sovint? Per prendre’ns el pèl? No és veritat. En aquest llibre trobem l’explicació sobre tot el que necessites saber sobre la son infantil.

9788499705699

Un llibre ple de consells sobre criança natural i amb afecció (apego seguro). Un llibre que ens argumenta la importància del vincle positiu entre pares i fills i on ens explica la importància de l’estabilitat emocional dels nadons des de que neixen, perquè dels 0 als 3 és quan s’assenten les seves estructures emocionals que el faran ser un adolescent i adult més segur d’ell mateix i conseqüentment, més feliç.

9788495496843.jpg

Escrit per Daniel J. Siegel un psiquiatra infantial i Mary Hartzell que és educadora infantl. Tot el que ens exposa aquest llibre es basa en estudis de neurobiologia i altres realitzats sobre la criança amb afecció (apego). És un manual perquè també ens descobrim a nosaltres mateixos i com ens han condicionat les nostres experiències com a fills/es. Ens descobreix la importància de la comunicació, les emocions… perquè els nostres nadons es desenvolupin de manera adequada. És més feixuc de llegir però si us agrada el món de la psicologia us el recomano molt.

777_lamaternitlauragutman-jpg

Tot i que hi ha parts del llibre que em van costar de païr, va ser un dels llibres que més em va fer reflexionar. És un llibre per a la dona, per a la mare. L’autora escriu “Molts aspectes ocults de la nostra psique femenina emergeixen i s’activen amb la presència dels fills”. Et fa reflexionar sobre les ombres pròpies, sobre la interacció del teu món interior amb la nova experiència de ser mare i compartir la teva ànima amb el teu nadó. Penso que aquí, ho explica molt bé.

802e22bffffa13644cdce7937079f790

Aquest llibre destaca de la resta perquè no és un llibre “pro-lactància,collit,etc” ni a la inversa. És l’experiència sobre com ha viscut la maternitat la mateixa escriptora. Tot i que hi ha certes reflexions que no comparteixo, em sembla molt interessant abordar el tema d’on ens ha portat la societat occidental. La falta de tribu en l’educació dels infants i en el recolzament social que tenien les dones fa temps en qüestions de maternitat. Al llarg del llibre va reflexionant sobre quins factors han anat modificant la criança. M’agrada compartir experiències amb altres mares, encara que no tinguem la mateixa manera de fer i veure les coses. Cada mare i cada nadó és un món. Respectar-nos i ajudar-nos és el primer ingredient per tornar a educar en tribu.

Quan va nèixer la Nora, vaig seguir llegint tant com podia (i puc). Aquí us deixo un parell de llibres però aniré afegint més en aquesta mateixa pàgina del blog,

Cronica-de-un-embarazo

Llibre divertit que encara m’agrada fullejar de tant en tant. Quan el vaig comprar la Nora ja havia nascut però no em vaig poder resistir. Recull amb sentit de l’humor moltes anècdotes que ens passen quan estem embarassades. Tot i que, jo em vaig fer un diari de l’embaràs…sempre s’escapen coses! i aquest llibre és una manera de tenir algunes d’aquestes situacions recollides i ben guardades.

650_P320617.jpg

És el cosí-germà del llibre del Carlos González “Mi niño no me come”. Per a mi, una guia molt pràctica sobre l’alimentació complementària a demanda. Ple d’arguments i consells bons, de sentit comú i funcional. A nosaltres ens ha anat genial. Veure la Nora amb 9 mesos menjant-se un plat de macarrons o un bacallà a la llauna no té preu!