UN SER HUMANO

Un dels grans descobriments d’aquesta etapa “deborallibres” en la que em trobo és aquest “Un ser humano” de Silvana Quattocchi Montanaro. Al llom del llibre es pot llegir: “Educación para jóvenes bajo la lupa de María Montessori”.

41UYlYmnLcL._SY344_BO1,204,203,200_

Sí, Maria Montessori. Una crack de tia! Una gran dona chimbarona. Per què? Amb 26 anys va ser la primera dona italiana en llicenciar-se com a metgessa. M’agrada perquè té un mètode que està comprovadíssim que funciona i funciona molt bé. M’agrada perquè té credibilitat, perquè la majoria de països desenvolupats (desenvolupats de veritat en termes d’educació, no com nosaltres) del nord d’Europa fan servir el seu mètodes a les escoles públiques. Perquè la seva metodologia es basa en un mètode de pedagogia científic. Si, científic. És a dir, mitjançant estudis, observacions meticuloses. Tot això barrejat amb un tracte respectuós, deixant que cada nen i nena es desenvolupi al seu ritme, transformant escoles en llars d’aprenentatge acollidores i familiars. Us animo a que descobriu la vida d’aquesta meravellosa dona. Que, fins i tot, es va exiliar perquè va negar les ajudes que li oferia Mussolini quan va veure que aquest utilitzava les escoles per l’adoctrinament feixista. Podria fer vàries entrades només parlant de Maria Montessori però avui només us comentaré què m’ha semblat aquest llibre. A qui va dirigit? a la seva dedicatòria ho explica clarament:

“Dedico este libro a todos los padres, que son los primeros educadores del ser humano,a los asistentes de la infancia y a los maestros de la escuela primaria.Ellos tiene el poder, a traves del ambiente que ofrecen, de enriquecer el potencial del niño o desviarlo y limitarlo.Los niños son unos seres humanos maravillosos.Viven con ellos, como padres o adultos, es una oportunidad preciosa que enriquece nuestra vida al mismo tiempo que uno sirve a la Vida”.

Per què us el recomano? Perquè encara que ens guiem pel nostre instint, estimem als nostres fills i fem el millor que podem sempre, va bé tenir coneixements de com es desenvolupen, de quines capacitats tenen. Crec que a l’educació d’avui en dia li falta aquest “toc” científic.

Com és la vida prenatal del nostre nadó? com és la seva riquesa sensorial? i el desenvolupament del seu sistema nerviós? Per què plora si l’agafa un desconegut? Com es forma la seva personalitat i el seu ego? Sabies que dels 0 als 3 anys podem aprendre qualsevol idioma? Com hem d’enfocar l’aprenentatge de diferents llengües?

Aquest llibre m’ha sorprés perquè m’ha ensenyat que l’ésser humà dels 0 als 3 anys és un ésser extraordinari, amb un unes capacitats increïbles. I nosaltres i la nostra societat a vegades s’equivoca alhora de reconèixer i potenciar les seves capacitats. Penso que com ens falta base científica, ens equivoquem (amb bona fe) i els limitem. No som conscients de la importància d’aquesta etapa.

He de destacar que el llibre tampoc és perfecte i es nota que les observacions de Maria Montessori sobre la configuració del nucli familiar i el deslletament estan una mica “passades de moda”. En primer lloc perquè només contempla la família tradicional (pare-mare-fills) i penso que s’hauria de poder anar més enllà i per altra banda, ens parla del tema del deslletament, que ja no se l’anomena així. A més, ja no cal (ni calia) retirar el pit per introduir alimentació complementària. Tot i això, en aquest punt i en la línia  montessoriana que té com a prioritat l’autonomia dels nens aconsellen retirar el pit cap els 8-9 mesos perquè el nadó pugui seguir les seves diferents etapes i anar adquirint autonomia. Sempre relacionen les capacitats motrius amb el seu desenvolupament i creuen que quan el nadó ja gateja és perquè pot iniciar una nova etapa de separació de la mare i per conseqüent, una nova etapa de creixement i maduració. Jo en aquest punt no hi estic d’acord i de fet, posteriors estudis han demostrat que donar el pit no té perquè implicar poca autonomia o dificultats en el seu desenvolupament. Per això cal destacar, que cal situar-se en aquella època i contextualitzar aquest tipus d’informació.

Aquest llibre no té la veritat absoluta, és una visió més, però m’ajuda a ser millor persona, millor mestra i millor mare sense deixar de ser qui sóc.

Anuncis